Durant els darrers dos anys, l’Índex de Preus al Consum (IPC) ha presentat una variació interanual negativa en setze mensualitats a Catalunya i vint-i-dos al conjunt de l’Estat. Això ha comportat que la inflació anual fos negativa al 2015 (-0,2%) en el cas català, i tant al 2014 com al 2015 en el cas espanyol (-0,2% i -0,5% respectivament). Aquesta situació ha fet que en diverses ocasions es parlés de deflació.
Recordem que s’entén per deflació una caiguda generalitzada dels preus i que perquè es produeixi s’entén que aquest signe negatiu ha de ser perllongat en el temps
Així doncs, es podria entendre que s’han complert les condicions per parlar d’aquest fenomen poc habitual. Però malgrat el que pugui semblar, cal contradir aquesta suposició pel següent motiu: la caiguda dels preus no és generalitzada, sinó fruit de treballar amb mitjanes.
Una clara evidència d’això és que entre juliol de 2014 i juliol de 2016 els mesos en què la inflació subjacent, aquella que no té en compte el preu dels carburants ni els aliments, ha estat negativa s’ha limitat a tres ocasions.
És a dir, la majoria dels productes han presentat una inflació molt moderada però positiva. De manera que exceptuant principalment els carburants, el conjunt de béns i serveis han mantingut els preus pràcticament invariables, però sense reduccions.
Per tant, les famílies i les empreses hauran vist com alguns productes s’encarien i d’altres disminuïen, principalment els derivats del petroli però no hi havia una caiguda generalitzada.
En els darrers mesos s’ha iniciat una certa correcció de la tendència descrita, amb una menor reducció dels preus dels carburants i un reduït creixement en els preus de la resta de béns i serveis.
La combinació d’aquests dos fets ens indica que:
- Davant un possible encariment dels carburants es planteja la necessitat de seguir buscant alternatives a aquest producte, evitant uns preus molt fluctuants i que, per tant, genera incerteses sobre els costos de producció i la renda disponible de les famílies. A més del fet que té un impacte negatiu sobre la balança exterior i uns impactes perniciosos a nivell ambiental.
- Segueixen sent necessàries mesures d’impuls de la demanda i l’activitat econòmica perquè la moderació dels preus és una mostra d’una recuperació encara dèbil tot i que sostinguda des de 2014 com s’observa en els principals indicadors de conjuntura.
Amb tot, les empreses no tenen motius per condicionar les seves inversions a l’evolució dels preus ja que si ens fixem en l’índex de preus industrials, observem com els béns intermedis i els productes energètics presenten una evolució negativa, però que els béns industrials de consum i d’equipament presenten uns preus pràcticament invariables en els dos darrers anys.
I de la mateixa manera, les famílies no haurien de condicionar les seves compres als preus ja que a excepció d’alguns productes concrets, els preus segueixen una tendència més aviat plana però positiva, i per tant, el retard en la decisió de compra no permet adquirir béns i serveis més barats, com es pressuposa en una situació de deflació.
