Pere Brachfield, director de Brachfield & Morosólogos Asociados

Un dels punts clau en la gestió de riscos d’impagament és anticipar-se als problemes, abans de tenir-los a sobre. Una empresa pot establir certs mecanismes d’alarma que l’avisaran amb antelació en cas que un client comenci a mostrar signes de transformar-se en un mal pagador o que prediuen una situació d’insolvència definitiva. D’aquesta manera es podrà evitar que la situació es deteriori més de l’inevitable i es podrà començar a actuar de seguida prenent aquelles mesures per pal·liar o solucionar l’impagat.

La gestió de riscos d’impagament

Els deutors poques vegades són sincers i expliquen als seus creditors les veritables causes del seu problema -solen assegurar que és un problema puntual i passatger- per la qual cosa el creditor ha de ser un bon «detectiu» i per mitjà de les pistes que descobreixi, podrà esbrinar el que succeeix en realitat.

Els morosos en molts casos adopten l’estratègia del salt cap endavant i continuen comprant a crèdit

Els morosos en molts casos adopten l’estratègia del salt cap endavant i continuen comprant a crèdit tot i haver entrat en una crisi financera important sense importar-li les conseqüències dels seus actes -o sigui augmentar el deute amb els seus creditors- opten per l’estratègia de l’« estruç», que és ficar el cap en el forat i esperar passivament que la situació s’arregli per si sola sense fer res per solucionar la crisi.

Alguns morosos professionals són especialistes en presentar-se com a empresaris solvents i bons pagadors, mostrant als seus proveïdors la cara d’un probe i virtuós Doctor Jekyll; però una vegada que han aconseguit un crèdit del proveïdor es transformen en el pèrfid i nociu Mr. Hyde.

morosidad2Aquests defraudadors actuen amb traïció, amagant el seu costat fosc i ensenyant la seva cara de Doctor Jekyll fins que aconsegueixen enganxar una bona suma de diners dels seus proveïdors. Una vegada que tenen ben agafat al desprevingut creditor és quan adopten el seu costat de Mr. Hyde.

Què cal fer davant d’un impagat?

L’avantatge que té el creditor és que en molt pocs casos les situacions de morositat d’alt risc sorgeixen d’un dia per l’altre, sinó que prèviament la crisi ha passat per una fase de gestació que pot ser detectada mitjançant la recollida i anàlisi de certes informacions i indicadors. Generalment el morós sol emetre una sèrie de senyals que presagien els futurs impagats i és responsabilitat del creditor detectar-les a temps i establir les oportunes conjectures.

Un trencament empresarial o la insolvència total d’un deutor comencen a revelar-se amb un retard en la reposició d’uns pagaments, amb un primer impagat o amb una sol·licitud per part del client d’ajornar algun pagament amb venciment al mes d’agost fins al setembre. Tots aquests fets són aparentment inofensius, i en principi no desperten les sospites del creditor, sobretot quan es tracta de clients antics i de confiança (que dit sigui de pas són els poden causar els majors perjudicis econòmics).

Per tant tota incidència de cobrament ha de ser revisada i esbrinar quin és l’origen real del problema i la situació del deutor, ja que amb aquesta mesura de precaució s’evitaran molts perjudicis econòmics.

morosidad1Cal tenir en compte que només els professionals de l’estafa deixen a deure imports milionaris als seus creditors de forma sobtada, imprevisible, sense mostrar prèviament algun indici o manifestar un deteriorament progressiu de la seva capacitat de pagament; afortunadament aquestes situacions no són freqüents.

Aquests casos no són genuïns problemes de morositat, sinó situacions de frau premeditat i acostumen no tenir solució un cop que s’han produït (no es recuperen mai els imports deguts). L’única protecció per a aquests casos és detectar a temps la jugada i no concedir crèdit comercial als defraudadors. Això s’aconsegueix mitjançant polítiques i procediments d’anàlisi del risc, sol·licitant informes investigats i comprovant la veritable identitat del comprador.

El departament de riscos de les empreses ha d’estar especialment alerta davant certs senyals d’alarma que poden significar una crisi latent del deutor o pronostiquen un problema greu de morositat.

Una postura vigilant pot estalviar a una empresa molts milions i encara que no és intenció d’aquest curs sembrar la desconfiança no cal oblidar aquell savi refrany que diu «més val prevenir que curar».

Així mateix un bon detector i analista de les situacions de risc és l’empleat que fa les gestions de cobrament. Un gestor de cobraments experimentat només necessita un parell de contactes amb l’interlocutor per saber a quina tipologia de deutor pertany i quines són les seves veritables intencions. Per aquesta raó l’opinió dels responsables del cobrament és molt valuosa i sempre ha de ser recollida en els informes.

Un indicador que s’ha de comprovar són els increments en les ràtios d’impagats, incidències, saldos vençuts endarrerits i antiguitat de deute que pugui presentar un deutor. També és un senyal d’alarma haver sobrepassat el límit de risc establert, ja que aquest límit indica l’import màxim que el creditor està disposat a arriscar amb un deutor.

Pere Brachfield, director de Brachfield & Morosólogos Asociados