Cal un matís previ per entendre el desenvolupament de la presència de la dona al mercat de treball, en aquest cas es tractarà  l’ocupació com a treball remunerat, ja que el treball domèstic no es considera treball en el sentit estricte de la paraula.

“Al parlar quotidià ens referim a l’ocupació com a treball, però tot just fem servir la paraula treball quan ens referim a les mateixes activitats si no estan remunerades” (Alberdi, Escario i Matas, 2000)

La inclusió de la dona al món laboral es ve donant des de la Segona Guerra Mundial de forma generalitzada, tot i que  és a la darreres dècades quan s’ha produït d’una manera massiva.

Les dones es van haver d’incorporar al món laboral quan els homes van anar al front

L’anàlisi dels motius podria ser molt extens, segurament passaria en gran mesura per un canvi en la mentalitat femenina, que es va haver d’incorporar al món laboral quan els homes van anar al front i una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, van decidir continuar al mercat laboral, és en aquest moment que es comença a parlar de la dona com un element de la societat productiu i no reproductiu.

“Dues motivacions presents en el complex axiològic de les dones (a més de per altres més relacionades amb les necessitats econòmiques): l’autonomia i la valoració social” (Prieto, 1999)

Els obstacles per accedir al mercat de treball continuen existint, especialment en aquells sectors més masculinitzats. Encara són majoritàriament les dones les que fan ús de les   mesures per conciliar la vida familiar i laboral, per diferents motius, com és la bretxa salarial.

Segons els darrer informe de desenvolupament humà de Nacions Unides les donen guanyen actualment un 24% menys que els homes i només ocupen el 25% dels llocs de l’administració, però la contribució al treball mundial es del 52%.

Download (PDF, 960KB)

El col·lectiu femení encara està lluny de les taxes d’ocupació dels homes, un 72% dels homes en edat de treball tenen ocupació, una gran diferencia amb el 47% que suposa aquesta taxa en el cas de les dones.

Tot i haver avançat als darrers anys, aquest canvi s’ha de produir en tots els estaments de la societat, amb permissivitat zero a discriminacions de qualsevol tipus i per suposat a no donar cabuda a una cambra legislativa a gent no adaptada a la societat actual, com l’eurodiputat d’extrema dreta de Polònia  que manifestava al Parlament Europeu que estava justificat que les dones havien de cobrar menys per que eren “més febles i menys intel·ligents”.

08

Que tingueu totes i tots un bon dia de la dona i per la igualtat de drets!!