Sovint les infraestructures com la del control policial d’immigració a l’entrada de Barcelona no acompanyen les pretensions “polítiques”.
El dissabte 10 de setembre vaig arribar a Barcelona des de Kuala Lumpur, i el divendres 4 de novembre ho feia des de Bangkok, els dos cops amb la companyia Emirates, vol EK0185, amb escala a Dubai. Les dues vegades vaig entrar a l’aeroport de Barcelona per la mateixa porta dedicada a vols extracomunitaris, en les quals hi ha unes garites de la Policia Nacional pel control de passaports i/o visats de persones que provenen de fora del espai Schengen.
Tenir a Barcelona l’Airbus A380, es va utilitzar políticament com una fita molt remarcable
Arribo amb l’Airbus A380, l’avió més gran del món, que pot tenir, en una configuració estàndard de tres categories, uns 550 passatgers. A la mateixa hora, però, arriba un altre avió de Qatar Airways procedent de Doha QTR145, previsiblement un Airbus A330-200 que pot superar les 250 places (això ocorre diàriament).
800 persones al mateix moment
A les 12:25 tenen els dos vols l’hora d’arribada. Fem una suposició raonable:
- Que la ocupació sigui del 80%, 640 persones
- Que d’aquesta xifra, el 50% siguin estrangers en viatge d’anada, 320 persones
- Que d’aquest nombre, el 75% siguin ciutadans de fora del la UE que requereixin control de passaport i/o visat, 240 persones
240 persones per dos policies
A l’entrar en la zona de control policial d’immigració hi ha una triple possibilitat:
- A l’esquerra un espai d’aproximadament deu entrades amb lectura automàtica de documents per ciutadans de la UE.
- Al centre quatre garites, només una amb un policia, per persones amb documents comunitaris.
- I a la dreta a prop d’una dotzena de garites, únicament dos amb policies.
Viure en directe aquest colapse dóna “vergonya aliena”. Faig aquestes rutes tres o quatre cops a l’any, i ja havia copsat el problema però ingènuament pensava que aniria millorant. Ben al contrari, crec que ha empitjorat.
Les infraestructures són al país com les venes al cos
Si hi ha obturacions, patim i parts del cos funcionen pitjor. Una infraestructura no és només una carretera amb dues vies, també és com s’accedeix a ella. No és només una via de tren, són també els mecanismes d’informació. I no només és un aeroport modern, és també el pas del control d’immigració.
Estic convençut que es pot reduir ràpidament aquest coll d’ampolla amb voluntat.
Hi ha moltes persones que desitgem que s’impulsi una marca-país que ens permeti tenir millor imatge exterior. Ens ajudaria a exportar millor, a portar turistes de més poder adquisitiu o a que ens reconeguin com un país avançat entre els desenvolupats, entre altres coses. A vegades ens omplim molt la boca dient que ja es així però la realitat és que situacions com la del control policial d’immigració a l’entrada de Barcelona ens fan molt mal en un lloc crític: La primera impressió que té un estranger a l’entrar a la ciutat. Caldria reflexionar.
