Després de quatre setmanes d’estat d’alarma per fer front als efectes del Covid-19, tenim alguns elements ja definits que condicionen de forma important el futur del teixit empresarial de pimes i autònoms.
En primer lloc, cal constatar que el Govern no ha volgut considerar el teixit empresarial com a sistèmic. Sí que ho va fer en considerar el sector financer com a tal, fent un elevat esforç en termes d’ajuts directes. Recordem que, segons el Tribunal de Comptes, els recursos públics compromesos per a la reestructuració de la banca van ser els següents:
- Ajuts directes: 122.122 milions d’euros.
- Avals per un import de 85.965 milions d’euros.
- Emissions de deute sènior de la societat Sareb avalades per l’Estat per un import de 43.476 milions d’euros.
Així mateix, recordem que la banca no va tenir l’obligació de mantenir llocs de treball, com sí que s’està exigint en aquests moments a les empreses.
En segon lloc, i com a conseqüència de l’anterior, el fet que no s’aposti per l’ajut directe ha comportat que el gruix de les mesures siguin financeres, i que el cost de l’estat d’alarma recaigui sobre les pimes i autònoms. Per tant, les empreses sortiran de la crisi amb un major endeutament. Aquest element condicionarà la capacitat futura de creixement i creació d’ocupació.
En tercer lloc, la recuperació de l’activitat, especialment en determinats sectors com el comerç i el turisme, però també en altres que hi estan relacionats, no serà immediata i requerirà que la societat torni a agafar confiança.
Finalment, cal constatar que les estratègies empresarials s’hauran d’adaptar a canvis que amb aquesta crisi sanitària s’han accelerat o generat. Podem esmentar-ne alguns exemples, però amb tota seguretat en sorgiran molts més:
- Acceleració de la venda digital i redefinició del comerç.
- Com seran els futurs restaurants i esdeveniments.
- Com canviarà la cadena de valor en termes geogràfics.
- Com s’organitzarà el treball en les empreses i com s’afrontarà la política de riscos laborals.
En definitiva, cal conscienciar-nos que la situació que afrontem no pot considerar-se conjuntural sinó que cal tractar-la com a estructural. Per tant, és necessari pensar a posar en marxa un pla que tingui en compte les bonificacions fiscals per compensar les pèrdues derivades de l’estat d’alarma; les bonificacions de quotes a la Seguretat Social; plans de suport a estratègies postconfinament, així com considerar el pagament de quotes per préstecs com a partida deduïble en l’Impost de Societats com a mesura per compensar, en part, l’esforç d’endeutament.
