Aquest segle XXI ens ha portat situacions econòmiques molt contrastades: un creixement espectacular que va durar fins al 2.007, una profunda davallada de l’activitat fins al 2.013 i un cicle entre 2.013 i 2.015 de recuperació econòmica.

Al 2.013 ens situavem al mateix nivell que estavem al 2.000

El darrer INFORMES de l’Observatori de la pimec, recull totes les dades durant aquests anys d’expansió, crisi i recuperació per sectors primari, indústria, construcció i serveis

La pime catalana va créixer en nombre de forma molt significativa els 7 primers anys d’aquest nou mil·leni. Després, però, una crisi devastadora va fer desparèixer tal nombre d’empreses, que ens situava al 2.013, al mateix nivell que estavem a l’any 2.000. En termes d’ocupats, a més, la caiguda encara va ser més acusada.

Una crisi devastadora

La crisi ens va dur a estar com estavem 13 anys enrera

La crisi a l’Estat espanyol va venir a remolc de l’escat d’una bombolla immobiliària i d’una situació propera a la fallida del sistema bancari. L’enduriment de les condicions financeres va afectar a totes les empreses, i en particular a les pimes, més vulnerables que les grans a restriccions del crèdit bancari.

A la caiguda de la demanda pròpia de la crisi es va sumar el fet que les condicions de finançament extern es van fer cada vegada més exigents. La restricció del crèdit es va agreujar encara més a mesura que, d’una banda el nombre d’entitats financeres (especialment caixes d’estalvis, en una primera onada) disminuïa dràsticament per absorcions i tancaments, i que, d’altra, es produïa un important augment de la morositat, que va fer tancar moltes pimes. S’estima que entre el 30% i el 40% de la mortalitat empresarial al llarg de la darrera crisi s’explica de forma directa per problemes de morositat en els cobraments, o d’impagaments.

La recuperació econòmica

Ja es contempla un creixement del PIB d’aquest any al voltant del 3,1% i també hi ha bones expectatives per al 2018

Els balanços de les pimes que han sobreviscut, han augmentat de valor en tots els sectors al llarg del període i les ràtios financeres més habituals (solvència, liquiditat, tresoreria i endeutament) presenten valors que indiquen fortalesa empresarial.

A partir de 2.013, la dinàmica global ha estat clarament positiva en la indústria catalana. El sector industrial és l’únic que en l’etapa de recuperació ha enregistrat xifres de vendes superiors a les del període d’expansió (la resta encara es trobava l’any 2.015 entre un 20 i un 30% per sota dels valors de l’any 2.000, essent la situació del sector de la construcció, especialment negativa).

Al sector de la construcció, les vendes anuals per empresa van ser d’1,2 milions entre 2000 i 2007. Amb la crisi van baixar fins a menys de 0,9 milions i en el 2.015 no arribaren als 0,7. És el sector amb un pitjor comportament en aquest àmbit dels quatre que considerem.

En definitiva, parlar ara d’economia és més agradable que en els darrers anys de crisi que hem passat. La petita o microeconomia, la de les nostres pimes i autònoms, està en general en franca millora d’increment de vendes, d’exportacions, d’inversions, de confiança empresarial i, sobretot, d’ocupació i afiliacions a la Seguretat Social. A més, també creix el consum. Ja es contempla un creixement del PIB d’aquest any al voltant del 3,1% i també hi ha bones expectatives per al 2018.

PIMEC presenta les dades de balanç i compte d’explotació de les pimes, distingint els quatre subsectors de l’economia (primari, indústria, construcció i serveis). Llegeix com les pimes catalanes milloren l’estructura del passiu durant el període 2000-2015 en aquest estudi.