Cada vegada s’imposen més els models empresarials en els quals la innovació, els coneixements adquirits o altra informació rellevant de la companyia són el principal actiu d’aquesta i fan que aquests models siguin valorats com una veritable eina de competitivitat empresarial, la qual cosa obliga a buscar mitjans de protecció de la difusió il·legítima i de prevenció de vulneració del secret d’aquests coneixements tècnics, científics, comercials o estratègics.

La Llei 1/2019, de Secrets Empresarials, suposa una regulació del concepte de secret empresarial i de mesures per a la seva protecció davant de fugues o vulneracions il·lícites de la preservació que fins a la seva entrada en vigor, el març de 2019, era pràcticament inexistent, amb una mínima regulació de l’article 13 de la Llei de Competència Deslleial i d’algun precepte del Codi Penal.  Aquesta llei té com a objecte la protecció dels secrets empresarials i els defineix com qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer que reuneixi les condicions de ser secret –en el sentit que el seu conjunt no és generalment conegut per les persones pertanyents al cercle en el qual normalment s’utilitzi el tipus d’informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible a elles–, que tingui un valor empresarial –real o potencial– pel fet de ser secret i que hagi sigut objecte de mesures raonables per part del seu titular per tal de mantenir-lo en secret. A més:

  • Defineix conductes que es consideren d’obtenció, utilització i revelació de secrets de manera il·lícita.
  • Emmarca el secret empresarial com un dret de propietat susceptible de transmissió i explotació.
  • Fixa criteris per a la quantificació dels danys i perjudicis derivats de la seva vulneració.
  • Regula les accions de defensa dels secrets empresarials, així com mesures per garantir el secret empresarial durant els procediments judicials dels quals pugui ser objecte.

Cal dir que la Llei de Secret Empresarials crea un marc jurídic de definició i protecció dels secrets empresarials i proporciona la seguretat jurídica que aquesta realitat necessita. És una eina eficaç per garantir la competitivitat de les empreses que es basa en la informació empresarial no divulgada, tot respectant el marc de la innovació i la transferència de coneixements en el mercat. De forma paral·lela, no obstant això, caldria completar el marc de protecció que ofereix el context jurídic amb un marc de prevenció de caràcter intern en les empreses.  És a dir, si bé s’ha avançat pel que fa a la regulació i definició del concepte de secret empresarial i la seva protecció, l’aplicació de les mesures i accions que estableix la Llei requereix al seu torn mesures de prevenció i establiment de protocols interns que han d’implementar les pròpies companyies.

Per tant, la protecció d’aquests tipus actius, ja siguin tecnològics, científics, de polítiques d’expansió o d’un saber fer particular també demanda mesures dintre de l’empresa, mesures que la pròpia Llei inclou dins el concepte de secret empresarial per a la seva protecció. Aquestes mesures poden configurar-se a través de protocols de protecció de secrets empresarials, inclosos en els codis ètics, de clàusules de confidencialitat i de no competència o d’altres mesures internes per mantenir la confidencialitat davant dels agents –ja siguin treballadors, clients, proveïdors o altres col·laboradors externs– que tinguin o puguin tenir contacte amb la informació o coneixements que es configuren com a secret empresarial.

Estrella Rincón
Directora del departament Jurídic i Laboral de PIMEC