Com accelerar la implantació d’energies renovables a Catalunya per tal d’assolir el 2030 que el 50% de l’energia elèctrica sigui d’origen renovable?
L’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA), EolicCat, PIMEC i Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) han alertat a l’administració catalana i al conjunt de forces polítiques sobre la necessitat urgent de tancar un pla que permeti accelerar la implantació d’energies renovables a Catalunya si es vol assolir la fita del Govern d’assolir el 2030 un 50% de la generació elèctrica a partir de renovables.
Les associacions de l’energia renovable i PIMEC reclamen canvis normatius que afavoreixin la seva implantació
Aquestes entitats, que comparteixen els objectius del Govern i la UE sobre generació renovable, consideren que cal marcar uns objectius molt clars, amb uns calendaris precisos que donin resposta a les fites immediates que permetin la seva implantació.
Aquest pla ha de contenir tant aspectes normatius a reformar com els tècnics, així com una distribució realista que optimitzi els recursos renovables segons el territori i la capacitat d’implantació de cada tecnologia.
Cap a un model energètic basat en el 100% d’energies renovables l’any 2030
S’ha coincidit en la necessitat d’arribar al màxim consens polític i territorial possible i han avançat la seva disponibilitat a col·laborar en l’elaboració d’una proposta. Ho han fet en el marc de la Jornada “El camí cap al 50% d’electricitat renovable a Catalunya l’any 2030”, que s’ha celebrat avui a l’Auditori de Banc Sabadell a Barcelona.
Els responsables d’APPA, EolicCat, UNEF i PIMEC han aportat dades sobre quin ha de ser el creixement anual de cadascuna de les tecnologies de generació renovable al mix energètic per tal d’assolir els objectius. Segons tots els indicadors, la demanda de consum elèctric, amb un creixement del 0,7% anual, serà de 51.313 GWh el 2030, i per tant es requereix una aportació de renovables de 25.611 GWh, quatre vegades la mitjana anual de producció dels darrers 10 anys.
Segons aquests indicadors la situació és crítica i justifiquen una actuació immediata i planificada, pel que demanen un sòlid lideratge per part del Govern
El preu del confort
Els ponents han coincidit que un dels majors riscos que hi ha per l’assoliment dels objectius és que Catalunya es troba en una zona de confort, atès que no viu una amenaça immediata de mancança de generació per cobrir la demanda.
L’inconvenient és que aquest confort es deu a la forta dependència de la generació nuclear en el mix català, que actualment és del 54,4% davant del 18,2% renovable, incloent-hi la gran hidràulica (dades de 2015). En termes de cobertura de demanda, l’energia nuclear cobreix el 50,1% i les renovables el 16,8% (dades de 2015).
Si no es fa un esforç notable i continuat per implantar més capacitat de generació renovable, no serà possible el tancament de les centrals nuclears catalanes quan es compleixi el seu cicle de vida útil
Energia elèctrica: 600 MW anuals de renovables a partir del 2019
Segons els ponents, per tal d’assolir els objectius del 2030 cal que, a partir del 2019, es posin en servei anualment 300 MW de nova generació eòlica i 300 MW de nova generació fotovoltaica, mantenint l’actual capacitat de generació en altres fonts renovables. Amb aquest pla l’any 2030 es disposaria d’una capacitat de generació eòlica de l’ordre de 4,8 GW i una capacitat de generació fotovoltaica de l’ordre de 4 GW. Les energies renovables cobririen el 49,9% de la demanda, aportant 25.611GWh.
Catalunya necessita instal·lar 600 MW de renovables anualment a partir del 2019 per assolir els objectius marcats
En resum, per assolir aquestes xifres cal l’aportació de nova capacitat de generació eòlica per 3.600 MW en emplaçaments amb un recurs eòlic mínim de 3.000 hores anuals equivalents a potència nominal, i una aportació de nova capacitat de generació solar fotovoltaica de 3.700 MW en emplaçaments amb un recurs mínim de 1.850 hores anuals equivalents.
En aquest escenari, per completar la demanda elèctrica prevista l’any 2030, els combustibles fòssils –gas natural cremat en cicles combinats i en instal·lacions de cogeneració a la indústria, que hauria d’augmentar en 50 MW anuals la capacitat de la cogeneració d’alta eficiència- aportarien 10.444 GWh i l’energia nuclear aportaria 8.057 GWh, amb un únic reactor encara en servei. La valorització energètica dels residus aportaria 292 GWh. Les importacions contribuirien amb 4.997 GWh.
Canvis normatius i un marc retributiu i fiscal estable
Els ponents consideren que calen canvis normatius que afavoreixin la implantació de les energies renovables i la millora dels procediments administratius, tal com han fet altres comunitats i països, que s’adaptin a les necessitats reals. En aquest sentit cal diàleg entre tots els actors implicats, incloent-hi les administracions locals, per tal de resoldre de manera efectiva els possibles conflictes.
En aquest sentit s’ha assenyalat que la imposició de cànons a les empreses promotores no fa sinó desincentivar les inversions en renovables que impossibilitarien assolir les xifres de generació estimades.
S’ha posat de manifest que per captar inversors en renovables cal ser competitius de cara a les subhastes de renovables que fa l’Estat, i els cànons no ho faciliten
Els ponents han coincidit en el fet que gravar més la generació de renovables no és el camí atès que el conjunt d’aportacions que fan a les hisendes públiques i al territori ja són molt importants. A més, seguint el model d’aportacions actual, una major implantació de renovables multiplicaria l’obtenció de recursos a totes les administracions.
Aquesta projecció s’ha il·lustrat amb l’exemple de l’energia eòlica, mostrant com en un escenari de potència eòlica instal·lada de 4,8 GW (a assolir en els objectius del 2030) i produint 13,4TWh/any aportaria:
- 74,3 milions d’euros anuals a la Hisenda estatal en concepte de l’Impost sobre el Valor de l’Energia Elèctrica (IVPEE), un 324,6% més que els 17,5 milions aportats l’any 2015.
- 44,2 milions d’euros anuals a les hisendes municipals, per impostos i convenis, un 291,2% més que els 11,3 milions aportats l’any 2015.
- 17,4 milions d’euros anuals en rendes al territori per lloguer de terrenys, un 286,7% més que els 4,5 milions aportats l’any 2015.
Els representants del sector de les renovables han assenyalat que l’elecció dels emplaçaments per a les seves instal·lacions respon a la disponibilitat del recurs que permet una generació òptima, atès que aquesta és la millor forma de minimitzar l’impacte
A més han assenyalat que cal trobar mecanismes per a compensar aquests territoris, però que ha de ser a partir de transferències de recursos des dels territoris que més es beneficien de la generació per renovables, és a dir dels que més energia consumeixen, i no gravant més al promotor i al generador, que ja contribueixen notablement al desenvolupament del territori.
D’altra banda, com s’ha posat de manifest en el mercat actual, l’aportació de més generació d’origen renovable afavorirà positivament a la reducció del preu de l’energia elèctrica
Creació d’un Observatori per al seguiment del compliment dels objectius per 2030
D’altra banda els responsables d’APPA, EolicCat, UNEF i PIMEC han anunciat que promouran la creació d’un observatori que es responsabilitzarà de fer un seguiment de les accions del Govern i dels organismes polítics responsables per al compliment dels objectius marcats per al 2030.
Promouran un observatori per seguir el compliment dels objectius del Govern d’assolir una producció 50% renovable el 2030
En aquest sentit, des de l’Observatori es vol fer un seguiment objectiu de la implantació de les mesures que contingui el futur Pacte Nacional per a la Transició Energètica, així com fer recomanacions que contribueixin als objectius comuns.
L’Observatori farà seguiment, entre altres paràmetres, de l’evolució de la demanda elèctrica a Catalunya, l’evolució de la cobertura del mix energètic per renovables, els projectes en tramitació administrativa i el seu estat, els projectes que es posen en servei, els canvis normatius compromesos i l’anàlisi del compliment dels compromisos electorals dels diversos grups polítics en política energètica i renovables i l’evolució de les iniciatives parlamentàries en aquest àmbit.
Aquest Observatori, que estarà obert a aportacions d’altres entitats, té com la voluntat d’ajudar al Govern a assolir els objectius marcats de generació de renovables per l’any 2030, atès que es consideren estratègics per al futur del país
L’Observatori estarà obert a la participació d’institucions i organitzacions independents, especialment de l’àmbit acadèmic, que tinguin interès a participar i aportar el seu coneixement en aquest seguiment i en l’anàlisi de la situació