La factura elèctrica es pot descompondre en tres parts: preu de l’energia, peatges i altres costos regulats, i impostos. Darrerament ha tornat a pujar. Aquest cop per la banda dels preus de l’energia en el mercat diari. Els “culpables” assenyalats són:

  • L’augment de preu dels drets d’emissió de CO2
  • L’augment de preu de les matèries primeres (el preu del gas puja perquè els contractes estan referenciats al preu del petroli i aquest està pujant)
  • L’augment de la demanda com a conseqüència de la calor
  • Els alts preus de l’electricitat a Europa

No obstant això, la factura elèctrica també hauria pogut pujar per haver plogut poc, per tenir una o dues centrals nuclears parades per manteniment, perquè es considera que els ingressos dels peatges no cobreixen les despeses que les distribuïdores diuen que tenen, perquè els associats a UNESA han anat a prendre un cafè tots junts, perquè l’estat ha d’incrementar els ingressos…

Davant l’encariment de la factura, el govern de l’estat ha anunciat un paquet de mesures de les quals vull comentar les següents:

Augment de persones que es poden acollir al “bo social”

El 2017 eren 2,44 milions de persones sobre un total de 26 milions de consumidors domèstics. El “bo social” no és una subvenció que reben les persones que s’hi poden acollir, sinó que és una tarifa més baixa que la regulada al PVPC. S’intueix que la diferència de preu l’acaben pagant els altres consumidors. Descomptant segones residències…, més del 10% de consumidors necessiten acollir-se a aquesta bonificació.

Que 2,44 milions de persones s’hagin d’acollir al bo social indica que el nivell de preus de l’electricitat és massa elevat pel nivell de renda de la població. La prioritat hauria de ser treballar per rebaixar el nivell de preus de l’electricitat i no per augmentar el nombre de persones que es puguin acollir al bo social.

Eliminació de l’impost al sol que grava l’autoconsum

Ja tardem. La línia de treball de l’anterior govern en aquest tema va ser la de paralitzar-lo, evitar que l’autoconsum proliferés. En un primer moment es va optar per generar inseguretat jurídica a partir de la no-regulació de l’autoconsum i, després, per penalitzar-lo a partir de la introducció de l’impost al sol. En aquest sentit, sembla que espanta que els consumidors es puguin desvincular (poc en aquests moments) del sistema. A banda dels avantatges que suposa l’autoconsum, cal que els consumidors puguin decidir, encara que en una petita mesura, sobre el seu nivell de dependència envers el sistema.

Suspensió de l’impost sobre la generació elèctrica (7%)

La motivació inicial d’aquest impost que grava la generació i venda d’energia va ser finalista: obtenir uns ingressos per destinar-los a reduir el dèficit de tarifa acumulat i el que es pogués anar generant. Atesa l’estructura del nostre sistema fiscal, en què la recaptació es fa a través de l’agència tributària i la despesa a través del pressupost ministerial, resulta difícil comprovar si els impostos finalistes es destinen a la seva motivació original. Aquest impost ha suposat un impacte negatiu per als consumidors -augment del preu de l’electricitat d’un 7% (el preu de l’electricitat representa al voltant del 30% del total de la factura)-, ja que els productors el traslladen al preu de venda. Amb tot, si la quantitat recaptada s’ha destinat a rebaixar el dèficit de tarifa, això també té una part positiva consistent a destinar part dels windfall profits obtinguts per les centrals nuclears i hidràuliques a reduir la factura elèctrica.

No obstant això, cal afegir que aquest impost ha estat subjecte a recursos per possible “doble imposició” i la qüestió encara resta pendent de resolució ferma per part dels tribunals. El pitjor que podria passar, des del punt de vista del consumidor, és que hagués estat pagant l’electricitat un 7% més cara des de 2012 i que la futura resolució judicial obligués a retornar els imports ingressats per les productores d’electricitat.

La suspensió d’aquesta figura és positiva, però hauria d’anar acompanyada de la separació de la generació nuclear i hidràulica del mercat marginalista.