Últimament s’ha discutit la deduïbilitat dels interessos de demora a l’Impost sobre Societats. El motiu d’aquest conflicte és la contradicció de criteris entre la Direcció General de Tributs (DGT) i el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC).
Tot i que la pràctica totalitat dels fiscalistes del país no tenen dubtes: els interessos de demora haurien de ser deduïbles. Però vegem els dos criteris i quina implicació té això sobre els contribuents per aquest impost.
Dos criteris i quina implicació ténen sobre els contribuents per aquest impost
La DGT es basa en que l’article 15 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats estableix quines despeses són no deduïbles, i els interessos de demora no hi estan inclosos. Sí que hi consten les despeses per sancions o multes, però la DGT ha aclarit que els interessos de demora tenen un caràcter d’indemnització per la demora en el pagament i no pas un caràcter sancionador.
Els interessos de demora tenen el qualificatiu de despeses financeres, i per tant en cap cas estarien inclosos a la llista de despeses no deduïbles
Per contra, el TEAC, que reconeixia la deduïbilitat d’aquesta despesa, ha modificat el criteri, negant-ne la deduïbilitat. El TEAC al·lega que els interessos de demora no són una despesa necessària per a l’obtenció dels beneficis, sinó que tenen el seu origen en la demora en el pagament. Cal tenir en compte, però, que aquest criteri era d’aplicació prèviament a 1996, quan s’especificava quines despeses eren fiscalment deduïbles.
En base a una sentència del tribunal suprem a partir d’una llei no vigent des de fa vint anys, el TEAC defensa la no deduïbilitat dels interessos de demora
Vista aquesta contradicció, el rellevant pels contribuents de l’Impost sobre Societats és quin criteri utilitza l’Agència Espanyola d’Administració Tributària (AEAT). Per aclarir això cal tenir en compte el que indica l’informe de l’Agència tributària del 7 de març: les respostes de la DGT no són vinculants pels Tribunals Econòmic-Administratius, mentre que els criteris i resolucions del TEAC sí que són vinculants per l’Administració Tributària. Per aquest motiu, preval el criteri del TEAC i, per tant, els interessos de demora no serien deduïbles a l’Impost sobre Societats.
Però amb això no queda aclarit el conflicte. Posteriorment a aquest informe, la DGT ha emès la resolució de 4 d’abril de 2016, reafirmant-se en el caràcter financer dels interessos de demora i que per tant a partir de l’entrada en vigor de la llei 27/2014 sí serien fiscalment deduïbles.
Aquest criteri temporal genera encara més inseguretat als contribuents davant la possibilitat d’interessos exigits posteriorment a la llei 27/2014 per actuacions prèvies a aquesta llei.
Davant aquesta situació, la Comissió Economicofiscal de PIMEC considera que
Els interessos de demora haurien de ser deduïbles pel seu caràcter de despesa financera i no sancionadora
Per aquest motiu, es demana que només quedin excloses les despeses explícitament considerades com a no deduïbles i que es doni seguretat jurídica als contribuents de l’Impost sobre societats. I que aquest criteri sigui el d’aplicació prèviament a la llei 27/2014 en base a la legislació vigent des de 1996.
