Avui el consell de direcció s’ha reunit amb caràcter extraordinari. Cal agrair l’esforç de tothom en una fita que per a l’empresa és importantíssima i que permetrà seguir liderant el seu sector industrial. Es tracta d’una nova acreditació internacional ISO, en aquest cas sobre eficiència energètica i reducció de la contaminació ambiental. És una de les primeres empreses, o potser la primera de les seves dimensions —amb 150 treballadors i treballadores, no molt gran però tampoc de les més petites— que ho aconsegueix. Ha costat dos anys de feina burocràtica i sobretot unes inversions econòmiques molt importants per millorar les instal·lacions i tots els processos de producció. I a la reunió es decideix que això és notícia i que ha de sortir publicat als mitjans de comunicació. “I de forma destacada —pensen tots els directius— perquè molt poques empreses com nosaltres ho han aconseguit fins ara”.

I els responsables de comunicació es posen a treballar. Redacten una nota de premsa, ben feta, amb un titular ben cridaner, amb frases textuals entre cometes com si haguessin fet una entrevista periodística a la presidenta de la companyia, amb fotografies de la reunió, també amb fotografies exteriors de la fàbrica i de l’interior del procés de producció. A més a més, pengen un vídeo corporatiu a la web amb més imatges de vídeo i declaracions dels responsables. I ho envien a tots els seus contactes periodístics que tenen als mitjans de comunicació. Sobretot als més importants, als que tenen més tirada perquè “la notícia s’ho val”. En el cas que l’empresa no tingui un departament de comunicació propi, encarreguen aquesta feina a una agència de comunicació, que també farà molt bé la seva feina.

I resulta que aquesta notícia que és tan important per a l’empresa no ho és tant per als periodistes d’economia i laboral ni per a la majoria dels diaris, ràdios i publicacions digitals. I, a més a més, no ha sortit ni un sol breu “als diaris, les ràdios o les teles més importants”.

A la reunió ordinària del consell de direcció, posterior a l’obtenció de l’acreditació internacional, es valora entre altres qüestions l’impacte mediàtic d’“una notícia tan important” per a la companyia. I el resultat és ben minso. Com pot ser? Quina cosa més important pot haver-hi per a una empresa que el reconeixement internacional acreditat de la millora del medi ambient i que a més garanteix el seu futur almenys a curt termini? Però llavors què es considera notícia?

Aquesta situació que acabem de descriure la va explicar l’emprenedora i periodista Laura Pinyol en la presentació pública del llibre que acabo de publicar, Salir en los medios. Lo que una empresa debe saber para ser noticia, de l’editorial Libros de Cabecera. I és només un exemple ben real del que passa a moltes micro, petites i mitjanes empreses catalanes quan es relacionen amb els mitjans de comunicació.

En aquest llibre intentem donar resposta a aquests interrogants de moltes pimes. I ho fem explicant com treballem els periodistes i els mitjans de comunicació —també els digitals— perquè les empreses entenguin els processos de producció de les notícies i, si els cal, s’hi puguin adaptar. Per això expliquem els criteris que fem servir els periodistes a l’hora de decidir què considerem una notícia i què no, i els factors externs —que també n’hi ha— que provoquen que una informació que en principi anava destacada passi a una de caràcter més breu o finalment desaparegui del mitjà aquell dia perquè els responsables han considerat que altres informacions de darrera hora eren prioritàries. També expliquem algunes estratègies per millorar les relacions entre els periodistes i els directius, o el que és el mateix, entre els mitjans de comunicació i les empreses. I intentem definir el paper de les xarxes socials: tan imprescindibles com imprevisibles. I també expliquem què es pot fer quan una empresa és notícia sense voler-ho perquè, per exemple, ha viscut un episodi de crisi.

Miquel Peralta, periodista de La 2 de TVE i professor a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull