En un entorn de canvis constants i de gran transcendència, protagonitzats, entre d’altres, per fenòmens com la transformació digital, la formació i la creació i transferència de coneixement es converteixen en elements fonamentals, i aquí el rol de la Universitat ha de ser determinant. Tal com s’expressa en el document Barcelona i Universitat: un objectiu comú, aprovat, a iniciativa del Consell Assessor Municipal d’Universitats, pel ple de l’Ajuntament de Barcelona (2016), el paper de les universitats, centres generadors de coneixement per excel·lència, ha de ser primordial en aquest aspecte com a agents actius de canvi social, econòmic i cultural i per la seva responsabilitat envers la societat en la qual desenvolupen les seves activitats.

A aquest efecte, la Universitat ha d’incorporar i potenciar nous elements que li permetin una major capacitat d’adaptació al canvi i convertir-se en rellevant en els nous reptes econòmics i socials.

En aquest sentit, des de PIMEC creiem oportú explorar els vincles de connexió i cooperació entre el món universitari i l’empresarial, a fi que una Universitat més ajustada a les necessitats de la societat del seu entorn sigui una realitat. Amb aquest objectiu, creiem que la Universitat ha de focalitzar les seves actuacions a l’entorn de les següents prioritats:

  • La Universitat ha de ser un agent actiu en l’increment del desenvolupament i la competitivitat empresarial, adaptant les seves actuacions no només a grans empreses, sinó també a les pimes, que representen el 99,8% del teixit productiu del país, generen el 75% de l’ocupació i representen el 65% del PIB català.
  • Fer visible a la societat el valor afegit de la Universitat. Per a la societat en general, la Universitat és vista com una extensió de l’etapa de l’Educació Secundària orientada a l’emissió de títols, per la qual cosa es troba davant el repte de comunicar, mitjançant més canals, els projectes de recerca i, sobretot, de potenciar la transferència de coneixement al servei de la societat.
  • La Universitat ha de defugir una gestió endogàmica, per orientar les seves actuacions a les necessitats i prioritats del seu entorn. El dimensionament que moltes universitats han experimentat ha comportat una gestió més centrada en la pròpia competitivitat interna, per la qual cosa cal fer un canvi d’enfocament i establir canals de col·laboració, intensificant la participació amb les entitats de l’entorn social i empresarial del territori.
  • Conferir un major reconeixement i priorització a l’activitat de transferència de coneixement en el sistema universitari. La dedicació del professorat es troba actualment centrada majoritàriament en les funcions pròpies de les activitats de docència i de recerca, en detriment de la transferència, que, com a tercera missió, representa una part massa modesta del sistema tenint en compte la rellevància i el valor afegit que aporta.

Centrant-nos en el valor afegit que la Universitat ha d’aportar a la societat, i més concretament a les personis i el teixit empresarial del seu territori, hauria de posar el focus en els dos reptes següents:

  • Qualificar i requalificar les persones perquè tinguin la preparació adequada per adaptar-se i donar resposta a les necessitats del mercat de treball.
  • Fomentar la transferència de coneixement i tecnologia de l’àmbit universitari als sectors productius, potenciant així la innovació productiva, la competitivitat i el creixement industrial.

La Universitat ha d’assumir, doncs, el seu rol com a agent de desenvolupament i innovació.