El sector de la indústria alimentària i les begudes és sens dubte un sector destacat, tant pel volum de negoci que gestiona com per l’ocupació que genera.

Algunes dades per veure la seva importància són: 116.000 milions d’euros en producció, cosa que representa el 16% del total de la indústria i el 20% de la manufacturera; un cens de més de 31.000 empreses i mig milió de llocs de treball directes; una taxa d’ocupació femenina i juvenil per sobre de la mitjana d’altres sectors, i unes exportacions que superen els 47.405 milions d’euros.

Durant els últims 10 anys, la internacionalització de l’activitat empresarial ha suposat un factor clau per al manteniment d’un teixit empresarial apressat per importants dificultats internes, i el sector de l’alimentació i begudes no ha estat aliè a aquest procés.

S’ha comprovat àmpliament que aquelles empreses que van afrontar la crisi un cop ja internacionalitzades i, per tant, amb la conseqüent diversificació de riscos, n’han patit menys els efectes i fins i tot han aconseguit créixer.

No obstant això, tot i que hi ha cada vegada més empreses que han iniciat importants processos d’internacionalització, són molt poques les que aconsegueixen mantenir una continuïtat en les seves operacions exteriors. La internacionalització no hauria de ser un fet conjuntural per la manca de demanda interna, sinó inherent a una estratègia empresarial enfocada a seguir creixent, tant fora com dins de les nostres fronteres.

En aquest sentit, cal destacar que la mida mitjana de les nostres empreses i l’atomització del sector de l’alimentació i les begudes és una de les principals dificultats que impedeixen que el procés d’internacionalització d’aquestes empreses sigui més eficaç. Espanya té un percentatge molt baix de grans empreses en comparació amb altres potències europees. I per aconseguir més dimensió és fonamental intensificar l’activitat internacional, de manera que es podria parlar d’un cercle virtuós entre la internacionalització i la grandària de l’empresa.

Sembla evident que la magnitud empresarial és una debilitat a l’hora d’abordar nous mercats. Malgrat això, el sector de l’alimentació i les begudes espanyol gaudeix d’un rellevant prestigi internacional associat a la qualitat dels seus productes i les seves marques, associat també a la tan promocionada “dieta mediterrània”, i aquest ha de ser un dels principals factors en què les empreses han de seguir recolzant-se per continuar amb la seva expansió internacional.

Una altra de les qüestions en què hem d’aprofundir i hem de perdre la por és l’establiment d’aliances estratègiques amb altres empreses del sector que, des d’un punt de vista intern, poden generar sinergies en àmbits com la logística o la promoció comercial internacional. Sota un prisma extern, l’associació amb actors rellevants en tercers països facilita significativament l’accés a aquests mercats, encara que la seva elecció ha de dur-se a terme amb tota mena de referències, de manera que un adequat assessorament local resulta essencial.

En definitiva, davant la importància d’un procés d’internacionalització, les empreses han de dissenyar una estratègia correcta a l’hora d’abordar nous mercats que ajudi a consolidar l’activitat exterior. Per a això és clau comptar amb una adequada planificació estratègica del procés; una anàlisi en profunditat dels riscos polítics, legals i comercials; una correcta estructuració financera i fiscal, i un bon assessorament local pel que fa al mercat o mercats que es pretenen abordar, i possibles socis amb els quals iniciar una relació estratègica.

Jaume Navarro
CEO Cotrading S.L. i vocal de la comissió executiva territorial de PIMEC Vallès Oriental