José Manuel Lluent: “L’IVA cultural del 21% redueix la competitivitat de les nostres empreses del sector artístic en comparació amb la resta dels països europeus”

José Manuel Lluent és expert independent en art i soci fundador de Lluent Assessors.

Quin tipus de pimes conformen el sector i quines són les seves problemàtiques i necessitats actuals?

En el sector de l’art hi ha moltes pimes, des de cases de subhastes, galeries, marxants, assessors d’inversors en art, gabinets d’experts en art, fires d’art, etc., i per desgràcia les problemàtiques també ho són i molt diverses. Difícilment trobaríem una solució global, ja que cada sector pot tenir una problemàtica diferent.

Sobre les necessitats actuals, que a més són problemes, tenim l’elevada taxa de l’IVA, que al nostre país és del 21%, la qual cosa redueix la competitivitat amb altres països europeus on és més baix. Hauríem de vetllar per aconseguir el suport necessari per part dels Governs per rebaixar l’IVA, i rebre més ajudes de les que existeixen actualment per a les pimes. A més, és important crear la necessitat a les persones perquè s’involucrin en l’adquisició d’obres d’art.

Quins reptes o objectius té el sector a curt i a llarg termini?

Jo diria que a llarg termini el sector té un repte molt important: la venda de futur, la venda online. En l’actualitat, està creixent i consolidant, perquè s’arriba a facturar milions d’euros amb aquesta modalitat. A més, aquestes operacions es realitzen amb una nova moneda, la criptomoneda, ja sigui el “bitcoin” o l’”ethereum”. L’objectiu queda clar: l’adaptació a aquesta nova era. A curt termini, a causa del moment de crisi que estem vivint, l’objectiu principal és afermar-se per a sobreviure millorant la competitivitat i viabilitat de les empreses.

I què els aconsellaria a les empreses d’art per a millorar la seva competitivitat i la seva viabilitat?

Els consells són difícils de donar, però crec que el principal seria saber-se adaptar a les noves tecnologies, tant si és en concepte creatiu com econòmic. Encara que al principi sigui una tasca complicada, cal recordar una vegada més que el món de l’art sempre ha estat evolutiu i que no sempre ha estat fàcil (mentre sorgia) d’entendre’l.

Crec que sempre que s’avança és per a millorar i que la competitivitat sempre ha existit i existirà en el sector de l’art, així com en la resta dels sectors.

En quina situació es troba el món de l’art?

En principi, crec que està dins d’un entorn i situació que en aquests moments també es dona a nivell global al món i que definiria amb una paraula: “desconcert”. Desconcert, com bé defineix la Reial Acadèmia, significa: “Descomposició de les parts d’un cos o d’una màquina”. Concretament, en el món de l’art, aquesta situació sempre ha propiciat la creació de nous estils.

No és que sigui nova la situació en què ens trobem actualment, ja que sempre hi ha hagut grans canvis en el món de l’art i la cultura. No pretenc fer un repàs de la història, però podem destacar alguns dels grans canvis o revolucions estilístiques, com ho van ser l’impressionisme, l’art abstracte, l’hiperrealisme, l’art conceptual, entre altres.

En quines parcel·les s’estan produint aquests canvis?

Jo diria que s’estan produint en totes les parcel·les que comprèn el món de l’art. Afecta el mercat, amb els preus, la creativitat dels artistes, la inseguretat sobre l’autenticitat, les falsificacions, i, per descomptat, els nous artistes que ja ens estan demostrant aquests grans canvis, que sens dubte ens portaran, amb els mateixos criteris i conceptes, a modificar les formes, les maneres de plantejar i assessorar els interessats en el món de l’art. Sense oblidar que aquest caos i desconfiança ens porta a l’esmentada “descomposició” en tots els conceptes.

I quines són les conseqüències de tot això?

En principi, tot això crearia una gran desconfiança. Però no hauria de ser així, ja que encara hi ha serietat i professionalitat dins del món de l’art. El que sí que és cert és que avui dia l’accés a internet ens porta a obtenir una gran informació sobre el que succeeix en tots els àmbits i, a més, amb una gran rapidesa. Amb tanta informació “gairebé” no hi ha temps d’assimilar totes les notícies, fins a arribar a l’extrem de preguntar-nos què passa en tots els sectors de l’art. Últimament, són moltes les notícies sobre falsificacions, robatoris, etc. Per donar algun exemple, l’any passat a Itàlia es van robar més de mig milió d’obres d’art i a València la Policia ha tret del mercat 5.620 quadres i obres falses.

Quin consell seria apropiat en aquestes circumstàncies?

Com ja he dit abans, els consells són difícils de donar i no crec que s’hagi d’aconsellar, sinó assessorar. Un amic t’ACONSELLA, un expert t’ASSESSORA. Per començar, el més important seria ser pacients i deixar-se assessorar per professionals independents, que no estiguin condicionats per determinats interessos.

Com he comentat anteriorment, les persones que desitgen començar col·leccions són de fàcil convenciment, ja que normalment desconeixen els secrets que amaga l’art i el seu món. Pensem que hi ha museus que exposen obres falses, i no serà perquè no disposin de grans professionals. Però també hi ha magnífics falsificadors. Però no aprofundirem en això ja que aquest és un altre camp prou extens en el món de l’art que ens trauria temps per parlar d’altres notícies, crec.

Què cal per a contractar un assessor?

En principi hem de saber quin és l’objectiu del client, si desitja col·leccionar, invertir, crear patrimoni o simplement apostar.

L’aparició de noves tècniques ens porta a plantejar-nos una pregunta: som davant d’un nou concepte d’art? Hem de saber que fa poc es va subhastar un píxel per més d’un milió d’euros! Una obra de Beeple que va vendre un arxiu digital per 57 milions d’euros, o també (venuda com a NFT per 6 milions de dòlars) l’obra WarNymph collection Vol. I. Considero que aquests exemples poden donar-nos una certa resposta.

Vostè considera que els imports esmentats són lògics?

Començarem amb una frase molt apropiada especialment en aquesta ocasió: “És de necis confondre valor i preu”. Sota el meu criteri, considero que queda clar el que és el valor d’una obra i el que després es transforma en preu.

I quin és el seu criteri?

El valor se li dona a l’obra d’art en el context de creativitat, tècnica, temàtica, etc., que surt de l’artista. És aquest sentir que té cada artista i que es reflecteix en la seva obra, i com a creador i catalitzador de moments i moviments de la història.

El preu és el que es paga per l’obra, i que moltes vegades està condicionat per la importància de la signatura d’un autor, sense deixar de tenir clara la influència de la seva trajectòria, base en qualsevol gestió que es realitza per a posicionar l’artista en el mercat.

Com assessoraria la persona que volgués adquirir art?

Li diria que tingués clar que, a part de la seva intuïció, que és important, la seva passió per l’art i el seu interès per aquesta aposta (que a vegades comporta risc), és necessari comptar amb un expert que pugui evitar, si no tot el risc, sí una gran part, i que no adquireixi una obra acompanyada d’una documentació que, acreditant la seva autenticitat, pugui ser falsa.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

El Tribunal Suprem estableix que l’arrelament laboral per poder obtenir la residència temporal a Espanya es pot acreditar per qualsevol mitjà de prova vàlid

Next Story

Prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa

Latest from Panorama

Quan el mercat és el món

Article original de VIA Empresa reproduït amb l’autorització de l’autor. La internacionalització no està renyida amb