Josep Gassiot: “La preocupació de les pimes de la construcció es concreta en el primer semestre de 2021 i els projectes pendents de l’evolució de la Covid-19”

Entrevista a Josep Gassiot, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques.

El Gremi de Constructors és una entitat que representa i defensa els interessos i necessitats de les empreses constructores de Barcelona i comarques. A més, promou bones pràctiques en el sector, defensa la professionalitat i la responsabilitat social de les empreses, i proveeix servei en diferents àmbits: formació, assessorament, jornades, convenis de col·laboració, tramitacions, comissions.

Durant aquesta crisi originada per la pandèmia el Gremi ha donat informació constant sobre les mesures adoptades per les autoritats sanitàries i les disposicions legals referides a l’ocupació i ha respost a les demandes de les empreses facilitant, quan era necessari, l’assessorament personalitzat adequat a la situació de cada empresa, o també mitjançant iniciatives específiques com la gestió de compres conjuntes d’empreses per tal de facilitar l’adquisició d’equips de protecció individual per lluitar contra la propagació de la Covid-19 a les obres.

Quin és el paper i el pes que tenen les pimes i els autònoms dins del sector de la construcció? Quines són les seves necessitats i preocupacions actuals?

Dins del sector de la construcció les pimes tenen un pes específic molt significatiu. Segons les dades de l’Anuari de la PIME catalana de 2019, publicat per PIMEC, el VAB de les pimes constructores representa el 96% del volum i el 96,8% de l’ocupació. Dades sorprenents, no sempre valorades adequadament, que són la confirmació de la vinculació de l’activitat al territori i al servei proper i assequible.

Les necessitats i preocupacions deriven del mercat cíclic de la construcció, tant en obra nova com en rehabilitació i manteniment. Les oscil·lacions en el mercat deriven de la relació de l’activitat amb els pressupostos públics i de les licitacions de les administracions i de la inestabilitat econòmica que condiciona la inversió privada, tant en habitatge com en el sector terciari. Malauradament, les mesures públiques darrerament adoptades en matèria d’habitatge no ajuden a incentivar la inversió.

Tanmateix, els plans de recuperació econòmica dels governs i els fons europeus anunciats poden ser un motiu de recuperació del sector; sector que pot contribuir a fomentar l’ocupació amb la creació de llocs de treball a curt termini. Però per a això calen pressupostos públics estables i una aposta decidida per projectes de renovació del parc d’edificis públics i privats, amb especial cura per l’eficiència energètica i la reducció d’emissions. Els edificis representen el 40% del consum energètic del nostre país!

Com ha afectat la Covid-19 les empreses del sector?

En els primers dies de les mesures sanitàries per combatre la pandèmia es va paralitzar molt l’activitat, que es va reactivar durant els mesos de maig i abril. Es van recuperar molts treballadors dels ERTOs i avui dia estem en una activitat propera a la que teníem abans de les primeres mesures. Veurem què passa amb aquesta segona onada.

Les empreses s’han preparat per adoptar les mesures sanitàries i els contagis en obra atribuïbles a l’activitat són molt baixos o inexistents, però les mesures han representat increments de costos notables que no s’han pogut repercutir en els preus. La pandèmia ha generat també dificultats a les empreses i als treballadors per conciliar la vida laboral amb la personal en funció de la situació de cada treballador. Tenim informació que les dificultats s’han superat amb negociació. Cada lloc de treball i cada persona “són un món”. En general, en les PIMES constructores les relacions laborals són negociades.

En el nostre sector, i especialment per a les pimes, la preocupació es concreta en el primer semestre del 2021. Els projectes iniciats abans de la pandèmia estan finalitzant, però projectes aprovats per ser iniciats en el 2021 estan en situació de “veure i esperar”, pendents de l’evolució econòmica i de les polítiques governamentals.

La licitació pública ha caigut fins al tercer trimestre un 50% amb relació al 2019, i la licitació del 2019 indica la producció del 2020. Per tant, les expectatives no són bones. Altres factors preocupen el sector, com les tensions en els preus de facturació que van a la baixa, la manca de personal i els increments de costos; situació que requeriria una explicació molt més àmplia.

La construcció ha evolucionat molt els darrers anys, amb canvis importants. Quins han estat els canvis més destacats quant a innovació?

La construcció ha evolucionat positivament en els darrers anys en innovació i desenvolupament. Ha evolucionat amb nous materials i sistemes constructius i també en els sistemes de gestió. La digitalització i els programes informàtics s’han anat imposant i es comencen a valorar els projectes pel seu impacte mediambiental o pels costos de manteniment durant la vida útil de l’edifici. Fins i tot es valora el cost i l’impacte ecològic de la desconstrucció. Aquests canvis afecten tots els agents que intervenen en la construcció: promotors, projectistes i directors d’obra, constructors, i oficis diversos com instal·ladors. També afecta els responsables d’explotar i mantenir els edificis. Aquest canvi cultural implica establir un sistema de treball col·laboratiu i aplicar la mentalitat d’introduir el concepte de la millora continuada. Els sistemes BIM i LEAN van en aquesta direcció.

És cert que temem que la pandèmia comporti una regressió en el nostre sector, ja que obre un període d’incertesa que dificultarà la formació d’equips de treball consolidats i estables que puguin fer evolucionar les empreses en la millora continuada. Les pimes constructores van superar la crisi del 2008 sense ajuts, de manera que es van reestructurar dedicant molts recursos propis a aquesta transformació. Ara demanem que les administracions ajudin mantenint programes d’inversió que són necessaris per al benestar de la ciutadania. Plans que tinguin retorn social i econòmic i que siguin estables en el temps. També que la legislació sobre habitatge sigui coherent amb els propòsits enunciats. És necessari que les administracions públiques mobilitzin el sòl de què disposen i promoguin habitatge social i assequible de lloguer.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Lideratge d’equips en remot a la pime

Next Story

Mascaretes transparents: seguretat i inclusió

Latest from Panorama