Aquest terme, que pot semblar molt tècnic i que costa traduir-lo en conceptes més propers i pràctics, amaga un fet que en realitat no és tant complicat. Coneguem què és la simbiosi industrial:

Es tracta d’analitzar allà on hi hagi una concentració industrial, quins recursos sobrants, residus sòlids o líquids, o fluxos d’energia genera una empresa que no els vol, i detectar-ne una altra a la que li puguin interessar per a incorporar-los en el seu procés, directament o amb una transformació prèvia.

 

L’incentiu principal per a fer això és econòmic, de reducció de despeses per eliminar o transportar allò que una empresa llança, i d’estalvi derivat de substituir els subministraments habituals per altres reaprofitats per a l’empresa que els incorpora.

Òbviament hi ha altres incentius, com són la millora ambiental, la innovació que comporta el replantejament de com es fan les coses, i el fet de fer una gestió eficient dels recursos, allargant la seva vida útil.

L’entorn idoni on hi ha concentracions d’empreses i on és més fàcil dur a terme aquesta anàlisi són els polígons industrials.

En l’opinió de qui els escriu, principalment hi ha dos barreres que cal superar per avançar en la simbiosi industrial.

  • La primera, la manca d’hàbit de cooperació o de compartir coneixements i experiències entre empreses veïnes.
  • La segona, determinades cotilles legals que dificulten noves maneres de fer les coses.

Per a millorar la primera barrera, cal crear espais en els polígons, en els que les empreses puguin explicar-se casos d’èxit, plantejar-se problemes, dubtes, iniciatives.

D’altra banda hi ha d’haver algú que reculli la informació de cadascuna de les empreses per obrir el focus i l’analitzi des d’un punt de vista global.

Només des d’aquesta posada en comú i aquesta anàlisi es podrà arribar a concloure que el vapor d’aigua que emet l’empresa A, li pot interessar aprofitar-lo a l’empresa  B per escalfar una fase del seu procés; o que determinat residu de l’empresa C el pot incorporar l’empresa D com a subproducte que substitueixi una matèria primera que esta comprant; o que les empreses E, F i G necessiten una instal·lació de refrigeració que es podria muntar mancomunada per a totes tres, reduint costos d’instal·lació i de manteniment, etc, etc…

Per a superar la segona barrera, només amb casos ben fonamentats i analitzats, en els que es demostri l’estalvi en recursos, l’eficiència, la millora ambiental, i la implicació de les empreses, es podrà anar a parlar amb les administracions per a canviar les coses.

Inclou en el compte d’explotació els costos relacionats amb el medi ambient

Hem de pensar que la Simbiosi Industrial és una part de l’anomenada Economia Circular, que està impulsada per la Unió Europea com a model econòmic a seguir, que l’Administració Catalana l’està promovent, com es pot constatar en la primera línia d’ajudes econòmiques per a projectes d’Economia Circular que recentment ha publicat l’Agència de Residus de Catalunya.

Per tant, és el moment de posar-s’hi, PIMEC està presentant alguns projectes aprofitant la possibilitat d’obtenir algun d’aquests ajuts i poder desenvolupar aquest tipus de projecte en dos polígons industrials.

Però més enllà de les ajudes que hi pugui haver, és una manera de gestionar i d’analitzar a la que fins ara no estem acostumats i que és prou atractiva des del punt de vista econòmic i d’eficiència com per a que sigui la iniciativa privada la que la treballi.