Aquest terme, que pot semblar molt tècnic i que costa traduir-lo en conceptes més propers i pràctics, amaga un fet que en realitat no és tant complicat. Coneguem què és la simbiosi industrial:
Es tracta d’analitzar allà on hi hagi una concentració industrial, quins recursos sobrants, residus sòlids o líquids, o fluxos d’energia genera una empresa que no els vol, i detectar-ne una altra a la que li puguin interessar per a incorporar-los en el seu procés, directament o amb una transformació prèvia.
L’incentiu principal per a fer això és econòmic, de reducció de despeses per eliminar o transportar allò que una empresa llança, i d’estalvi derivat de substituir els subministraments habituals per altres reaprofitats per a l’empresa que els incorpora.
Òbviament hi ha altres incentius, com són la millora ambiental, la innovació que comporta el replantejament de com es fan les coses, i el fet de fer una gestió eficient dels recursos, allargant la seva vida útil.
L’entorn idoni on hi ha concentracions d’empreses i on és més fàcil dur a terme aquesta anàlisi són els polígons industrials.
En l’opinió de qui els escriu, principalment hi ha dos barreres que cal superar per avançar en la simbiosi industrial.
- La primera, la manca d’hàbit de cooperació o de compartir coneixements i experiències entre empreses veïnes.
- La segona, determinades cotilles legals que dificulten noves maneres de fer les coses.
Per a millorar la primera barrera, cal crear espais en els polígons, en els que les empreses puguin explicar-se casos d’èxit, plantejar-se problemes, dubtes, iniciatives.
D’altra banda hi ha d’haver algú que reculli la informació de cadascuna de les empreses per obrir el focus i l’analitzi des d’un punt de vista global.
Només des d’aquesta posada en comú i aquesta anàlisi es podrà arribar a concloure que el vapor d’aigua que emet l’empresa A, li pot interessar aprofitar-lo a l’empresa B per escalfar una fase del seu procés; o que determinat residu de l’empresa C el pot incorporar l’empresa D com a subproducte que substitueixi una matèria primera que esta comprant; o que les empreses E, F i G necessiten una instal·lació de refrigeració que es podria muntar mancomunada per a totes tres, reduint costos d’instal·lació i de manteniment, etc, etc…
Per a superar la segona barrera, només amb casos ben fonamentats i analitzats, en els que es demostri l’estalvi en recursos, l’eficiència, la millora ambiental, i la implicació de les empreses, es podrà anar a parlar amb les administracions per a canviar les coses.
https://www.pimealdia.org/inclou-en-el-compte-dexplotacio-els-costos-relacionats-amb-el-medi-ambient/
Hem de pensar que la Simbiosi Industrial és una part de l’anomenada Economia Circular, que està impulsada per la Unió Europea com a model econòmic a seguir, que l’Administració Catalana l’està promovent, com es pot constatar en la primera línia d’ajudes econòmiques per a projectes d’Economia Circular que recentment ha publicat l’Agència de Residus de Catalunya.
Per tant, és el moment de posar-s’hi, PIMEC està presentant alguns projectes aprofitant la possibilitat d’obtenir algun d’aquests ajuts i poder desenvolupar aquest tipus de projecte en dos polígons industrials.
Però més enllà de les ajudes que hi pugui haver, és una manera de gestionar i d’analitzar a la que fins ara no estem acostumats i que és prou atractiva des del punt de vista econòmic i d’eficiència com per a que sigui la iniciativa privada la que la treballi.
