Les previsions econòmiques per a Catalunya el 2025 conviden a l’optimisme, amb un augment del PIB previst del 2,7% el 2024 i del 2,2% el 2025, per sobre del context europeu. Però, realment tot va tan bé? Encara que en termes generals l’economia va en la bona direcció, la realitat és més complexa i hi ha riscos significatius que no s’han d’ignorar.
Des de PIMEC no ens deixem encegar per les grans xifres macroeconòmiques. El dia a dia de les petites i mitjanes empreses a vegades poc tenen a veure amb aquests grans titulars. I un risc que ens preocupa especialment és la sequera, un tema que rep menys atenció de la que hauria.
Catalunya viu una sequera persistent, amb la capacitat dels embassaments de les conques internes al 27,66%, encara molt per sota de la mitjana històrica. De les 16 zones de conques internes, 12 es troben en alerta o excepcionalitat, amb restriccions que impacten directament el teixit econòmic, especialment els sectors agrícola i industrial. A l’agost, 117 municipis van incomplir les dotacions d’aigua, demostrant que les mesures actuals són insuficients per garantir un ús sostenible dels recursos hídrics.
La sequera al Priorat està posant en risc la sostenibilitat de l’agricultura, especialment la viticultura, que és el motor econòmic de la comarca. Aquesta situació evidencia la vulnerabilitat dels productors agrícoles davant la manca d’aigua, una problemàtica que, si persisteixen les condicions actuals, pot estendre’s a altres regions, afectant la competitivitat i la viabilitat de les explotacions agrícoles arreu del territori.
Pel que fa a la indústria, les restriccions en el consum d’aigua afecten directament la productivitat i la competitivitat del sector. Entrar en fases més restrictives, com ara la fase d’emergència, posa en risc la viabilitat de les empreses que tenen l’aigua com a element clau en els seus processos productius, les quals ja operen amb un alt nivell d’eficiència i tenen poc marge de reducció. A més, a mig termini, la incertesa en el subministrament d’aigua limita el potencial de creixement de les empreses actuals i frena els compromisos de noves inversions.
Quina és la solució? És evident que s’han de fer inversions. En aquest sentit, és positiu que el govern ja hagi ratificat un calendari d’infraestructures per assegurar la disponibilitat d’aigua en el futur, però no és suficient. Des de PIMEC considerem imprescindible la creació d’una Taula de l’Aigua —un òrgan de governança amb tots els actors implicats— que permeti consensuar actuacions, anticipar riscos i garantir un subministrament equitatiu i sostenible. Hem de recordar que, quan el PSC era a l’oposició, ja va impulsar una Taula de l’Aigua que, si més no, va mostrar una actitud més dialogant i operativa que la del govern d’aleshores.
La sequera no pot continuar sent el convidat incòmode que ignorem. La realitat és que, sense una gestió adequada de l’aigua, el creixement econòmic de Catalunya es fonamenta sobre una base molt fràgil. A PIMEC continuarem treballant i reclamant la creació d’aquest òrgan de governança perquè creiem que és necessari. Al cap i a la fi, val més prevenir que curar, i en aquest cas, val més asseure’ns a parlar de l’aigua abans que ens quedem sense.
