Com anticipàvem en el darrer escrit, en aquest iniciem la descripció de les etapes del mètode que estem construint per al procés de transformació digital a les pimes; així, comencem per l’etapa que tradicionalment es coneix com a anàlisi estratègica, en la que s’analitza i descriu la situació actual de l’empresa. Com que aquesta anàlisi es fa des de diverses perspectives complementàries, al seu torn, es descompon en tres fases: l’anàlisi del negoci; l’anàlisi d’aplicacions i tecnologies digitals, i de com aquestes donen suport al negoci; i finalment, l’anàlisi de la dimensió humana, sobre la que es recolzen i que dona sentit a les altres dues. Val a dir que aquesta darrera etapa és una novetat quant a la seva consideració explícita i separada, doncs tradicionalment no s’ha tractat directament o s’ha fet implícitament i marginalment en les altres dues etapes.
Continuant amb el símil amb un viatge, en aquest cas, l’objectiu buscat és obtenir la cartografia del terreny, en la que marcarem on volem anar i traçarem el camí a seguir per, finalment, posar-nos a caminar. Com és fàcil d’intuir, el camí serà més o menys fiable segons el detall amb què dibuixem el planell; dit amb altres paraules, el nivell d’utilització del mètode seleccionat per l’anàlisi estratègica defineix la precisió possible en les etapes posteriors; a mesura que la mateixa empresa va creixent en maduresa i autoconeixement, pot augmentar aquest nivell; el nostre mètode ho permet gràcies a ser iteratiu.
Així doncs, en la fase d’anàlisi estratègica de negoci; i seguint amb el nostre mapa, primer situem la brúixola per orientar correctament la rosa dels vents i plasmar el terreny; és a dir, analitzem l’aportació de valor de la pime al mercat; i l’analitzem adoptant dos punts de vista diferents, el punt de vista extern i el punt de vista intern. Com és de suposar, la perspectiva externa té en compte tot l’entorn que envolta l’organització i que és rellevant per la seva actuació; mentre que la interna analitza la situació particular interna de l’empresa. En el nivell bàsic d’utilització del mètode, obtenim aquesta informació mitjançant una conversa amb els directius de l’empresa; en el nivell intermedi, començarem a aplicar eines estructurades fins allà on puguem; en el nivell avançat farem servir la totalitat de les eines proposades pel mètode; en qualsevol cas, les eines les adaptarem a la pime que estiguem analitzant.
Començant per la perspectiva externa del negoci, estudiem el sector en el qual es mou l’empresa, avaluant els elements que la influeixen de forma més directa i recollint el resultat en les taules que hem adaptat. Així, identifiquem oportunitats i amenaces en aspectes que afecten l’entrada de nous competidors, dels proveïdors, dels compradors, dels possibles productes o serveis substitutius i del nivell de rivalitat entre les empreses del sector; les taules adaptades parteixen del model d’anàlisi d’un sector que va introduir Michael E. Porter, que segueix sent el referent més utilitzat per a aquesta mena d’anàlisis. Per altra banda, també analitzem la perspectiva externa del negoci adoptant un punt de vista genèric a les empreses del sector; en aquest cas, identifiquem oportunitats i amenaces segons aspectes que afecten els factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, legals i ecològics en què es mou l’empresa, partim del que es coneix com l’anàlisi PESTLE.
Finalment, completem aquesta etapa analítica des del punt de vista intern, avaluant els aspectes interiors que influeixen en els components del model de negoci de la pime; volem trobar les principals fortaleses i debilitats per cada àmbit de l’empresa, tenint en compte tant el conjunt, com la relació i possibles sinergies amb l’entorn. Hem construït les taules del nostre mètode basant-nos en el model anomenat, “llenç del model de negoci”; així avaluem aspectes que influeixen la pime des dels àmbits que componen aquest model: la proposta de valor, que ofereix als segments de mercat a través dels canals, mantenint-hi determinada relació, i obtenint l’estructura d’ingressos que sosté l’empresa; tot plegat gràcies als recursos, que permeten portar a terme les activitats de l’empresa, acompanyats pels socis clau, i incorrent en l’estructura de costos que sigui necessària. En aquest punt és important aclarir que si bé el nostre mètode proposa un conjunt d’eines d’aplicació preferent, tradicionalment aquesta anàlisi es basava en dues aportacions de M.E. Porter anomenades, “el sistema de valor i la cadena de valor”, que el nostre mètode deixa preparades també per a la seva aplicació, segons estimi convenient el mentor en transformació digital.
Arribats a aquest punt, tindrem la rosa dels vents, que ens permet dibuixar les següents capes al nostre mapa, cada una corresponent a una de les fases analítiques que ens queda.
Òscar Beà – Assessor en Transformació digital. Doctorand a PIMEC per la UPC
