“Anem a fer un iogurt?”, li va proposar una companya de classe a la Glòria Salomó, que aleshores estudiava un curs de mercats derivats als EUA, a Chicago. En veure els locals que oferien aquest producte amb guarnicions de tot tipus se li va encendre una llum. Ella i la seva amiga Íngrid Rahola volien muntar un negoci juntes des que tenien 15 anys i aquesta era una oportunitat que no podien deixar passar: la idea era bona i la inversió inicial no era massa gran (50.000 euros).

El nom? Llagurt. En honor a la manera com les “iaies” gironines anomenen el iogurt.

En tornar dels Estats Units ja tenien el projecte molt encarat, amb un local a la Rambla, al centre de Girona. Però com van aconseguir els diners? “Vam capitalitzar l’atur i vam trencar la guardiola”, confessa l’Íngrid. A més, van rebre l’ajuda dels seus pares i la resta la van demanar al banc. El més sorprenent és que tot això ho van fer el 2010, en plena crisi! I no només això: l’Íngrid, que tenia una bona feina amb un bon sou, va decidir deixar-ho tot enrere per engrescar-se amb aquest projecte. Aquest caràcter emprenedor, tot i les condicions adverses, és el que ha possibilitat que Llagurt existeixi com a tal i s’impregni de l’actitud de les seves fundadores.

Des d’aleshores Llagurt ha crescut tant que, avui dia, compta amb 30 punts de venda per tot el territori català, dona feina a un centenar de treballadors i factura dos milions d’euros anuals. Per aconseguir aquests resultats tan excepcionals han obert diverses franquícies. “La idea de la franquícia va arribar precisament amb la botiga de Platja d’Aro. Molta gent del territori estiueja allà i vam rebre diverses peticions interessant-se pel negoci”, explica la Glòria. Tot i les moltes peticions rebudes, tenen clar que el creixement s’ha de fer amb cap per tal de mantenir l’essència del negoci. “Preferim créixer a poc a poc però assegurant la continuïtat del negoci”, sentencia la Glòria.

Un altre dels grans èxits de Llagurt és el producte que ofereixen. Les millors pimes són aquelles que saben adaptar-se als canvis al seu entorn, però, sobretot, aquelles que tenen la intuïció necessària per anticipar-s’hi. En aquest sentit, Llagurt va començar a oferir un producte de proximitat i de gran qualitat abans que es posés de moda. I no només això, sinó que, com que és l’empresa capdavantera d’aquest producte en el mercat, han pogut fer front amb més seguretat a la creixent competència. “Ens recol·loquem i seguim la nostra, cuidant molt el producte, el client i també el personal”, comenten les fundadores de la pime iogurtera.

Finalment, la seva relació d’amistat és un pilar essencial per a Llagurt. En moments de dificultat s’ajuden i es donen suport l’una a l’altra i, d’aquesta manera, “arriba l’endemà i seguim amb la mateixa empenta”. A més, han establert una sèrie de normes per tal que la feina no s’interposi en la seva relació personal. “Si alguna de les dues diu no, és no. No es discuteix. En el dia a dia, hi ha tantes decisions a prendre, que no ens podem parar gaire a discutir”, comenta l’Íngrid.

Cal destacar que, a part del seu negoci, han posat en marxa un projecte anomenat El Conte de les Llagurteres, un llibre educatiu amb valors d’emprenedoria adreçat a nens de 6 a 8 anys. El bon ús de la llengua catalana d’aquesta iniciativa els va fer guanyar el premi PIMEC a la qualitat lingüística l’any 2015.

Així doncs, ja ho sabeu, quan tingueu una estona lliure en sortir de classe li podeu proposar al vostre company o companya de classe: “anem a fer un llagurt?”.