Ja és una realitat que moltes persones treballadores estan fent malabarismes, o renunciant a part del seu salari, per tal de poder fer-se càrrec dels menors mentre romanguin tancats els centres educatius. Aquesta problemàtica es veurà agreujada a mesura que l’activitat empresarial es vagi normalitzant.

Així mateix, els qui exerceixen el teletreball ja saben que pot ser una bona eina, però potser no per a qui té personetes a càrrec, ja que es troben amb moltes dificultats per poder compatibilitzar-lo amb la frenètica activitat de menors que no poden sortir dels seus domicilis. Ens trobarem en breu davant un escenari al qual han de donar resposta tant les administracions públiques, com les empreses i les persones treballadores.

Qui estigui afectat per un ERTO i tingués reducció de jornada per cura de menors, té un cert ajut ja que la base reguladora que es prendrà com punt de referència pel càlcul de la seva prestació per desocupació serà aquella com si haguessin efectuat jornada completa. Però ens trobarem amb situacions de persones treballadores no afectades per un ERTO i que, tot i això, hauran de sol·licitar una reducció de jornada per tal de conciliar la vida familiar i la laboral.

Com a primer punt es podrien buscar consensos entre empresa i persones treballadores per aplicar mecanismes de flexibilitat, tot i que el  permís retribuït recuperable obligatori, establert amb moltes limitacions al Reial Decret Llei 10/2020, ja ha deixat pràcticament esgotat un bon sistema com és el de la bossa d’hores per acord. Cal en tot cas, per part de les administracions, una ajuda econòmica a qui s’hagi de fer càrrec dels seus menors en aquests difícils moments.

Un esbós dels punts que s’haurien de tenir en compte són:

  • La durada: Entenent-se que aquesta s’ha d’estendre mentre duri la situació de tancament obligatori d’escoles, d’activitats extraescolars o d’activitats de lleure (casals de vacances, colònies i similars).
  • La quantia: Establint un import màxim que vingui a complementar total o parcialment la minoració dels ingressos de la unitat familiar.
  • La perceptora: Entenent-se aquesta com la unitat familiar, sempre que els dos progenitors treballin, per tal que un dels dos es pugui fer càrrec dels menors, o es tracti d’una família monoparental i el progenitor treballi.
  • La corresponsabilitat: Els progenitors, en cas que els dos treballin, haurien d’alternar la reducció en el temps, exercint aquesta en períodes iguals i no coincidents,  excepte que un d’ells presti un servei essencial.
  • Les limitacions: No tots els menors tenen les mateixes necessitats imprescindibles d’atenció temporal, tot i així, els percentatges de sol·licitud de reducció no poden estar limitats però sí l’ajut associat. Per tant, l’esglaonat d’ajuts hauria de tenir en compte la major necessitat de reducció per part dels progenitors amb menors de 6 anys a càrrec i un segon esglaonat per a aquelles unitats familiars amb menors de 12 anys.

No sabem la durada encara que tindrà aquesta situació ni quan els més petits de la casa podran compartir temps i espai amb els seus companys, el que si sabem és que cal que en aquest confinament se’ls hi pugui prestar l’atenció necessària, compaginant-ho en la mesura del possible amb la feina, però quan no sigui possible no agreujant la situació econòmica de la unitat familiar.