La prevenció de riscos laborals; una assignatura pendent

Vull començar amb una petita vella història: “Hi havia una vegada quatre individus anomenats Tothom, Algú, Ningú i Qualsevol. Sempre que hi havia una feina a fer, Tothom estava segur que Algú la faria. Qualsevol podria haver-la fet i Ningú la va fer. Algú es va posar nerviós perquè Tothom tenia el deure de fer-la. Finalment, Tothom va culpar Algú quan Ningú va fer el que Qualsevol podria haver fet”.

Després d’aquesta història introductòria, vull destacar que estem patint una pandèmia molt important i totalment desconeguda. Tenim por, no només per la nostra salut, sinó  també per les pèrdues econòmiques que pot comportar aquesta crisi.

Ens estem preparant per a una represa de l’activitat econòmica, comercial i industrial. Aquests dies hem après què és una mascareta FFP2, FFP3, unes ulleres de protecció, les pantalles de seguretat, els guants de nitril, làtex, etc. Ara és quan ens recordem de la Prevenció de Riscos Laborals i tots tenim pressa per aprendre i dur a terme mesures preventives que ens puguin aïllar del maleït virus SARS-CoV-2 o per no contraure la malaltia de la Covid-19.

Aquesta malaltia és un risc més dels que tenim en el nostre entorn laboral: ara pensem en el cost econòmic i diem que no podem aguantar ni un dia més; ara veiem quin és el cost real de la no prevenció. Diem que les Administracions Públiques no han fet prevenció i, de sobte creiem en la prevenció de riscos laborals. En allò que cada cop que sentíem, dèiem que era una despesa i una molèstia.

Les empreses, els treballadors, els autònoms, en resum tots hem de tenir present la prevenció en tot moment, totes les empreses han de disposar dels seus plans de prevenció des del mateix inici de l’activitat. Ara farem uns plans molt rígids per començar de nou a treballar, en un entorn on existeix la probabilitat d’infectar-nos i emmalaltir, però tindrem la mateixa cura amb els riscos intrínsecs dels nostres llocs de treball? Les caigudes, les electrocucions, els talls, els cops, les postures forçades, els sobreesforços, la fatiga mental, l’assetjament psicològic… O, per contra, només pensarem en la Covid-19?

Hem d’integrar la prevenció dels riscos laborals i la cultura preventiva en la nostra vida quotidiana, ens hem d’acostumar a treballar tenint en compte la prevenció de riscos laborals. No deixem per demà el que podíem haver fet ahir.

Màrius Martí
Àrea de Prevenció de Riscos Laborals del departament Jurídic de PIMEC

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

La gestió del talent post Covid-19

Next Story

Assegurar el nostre motor econòmic

Latest from Panorama