Davant l’impacte econòmic que està tenint el coronavirus en les empreses i els autònoms del país i, en conseqüència, en la vida de la ciutadania, el govern espanyol i el govern català han dibuixat solucions en forma de línies d’avals per dotar de liquiditat a les empreses en aquest temps d’aturada de la producció i els serveis.
El Govern de la Generalitat, mitjançant l’Institut Català de Finances i Avalis, ha llançat una línia de finançament de 1.000 milions d’euros a la qual poden accedir totes les empreses que estiguin patint econòmicament per la crisi del coronavirus i que puguin demanar un import mínim de 50.000 euros. D’altra banda, el govern espanyol, a través del Ministeri d’Assumptes Econòmics, va anunciar el 17 de març una línia d’avals de 100.000 milions d’euros també destinada a reforçar la liquiditat de les empreses que s’hagin vist perjudicades per la pandèmia del Covid-19.
Aquestes mesures d’àmbit financer, sumades a altres mesures en l’àmbit tributari, dels autònoms i de la contractació pública, haurien de representar una ajuda important per a les empreses, però a hores d’ara ens estem trobant amb dos obstacles principals. En primer lloc, les mesures de suport financer que he citat s’estan posant a disposició de les empreses a partir d’uns procediments massa lents, especialment la línia d’avals de 100.000 milions d’euros del govern espanyol, que encara no disposa de desplegament reglamentari. I, per un altre costat, les mesures generals de suport econòmic són massa limitades: les exoneracions de cotitzacions a la Seguretat Social per expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO) haurien de ser aplicables a tots els expedients presentats per aquestes circumstàncies, i les mesures per al col·lectiu de professionals autònoms haurien de ser més generoses.
El vistiplau del BCE i la CE
En aquest context, considero que hi ha dos factors clau perquè sigui possible tirar endavant aquestes mesures de manera més ràpida i més amplia: la decisió del Banc Central Europeu i la proposta de la Comissió Europea.
1-La decisió del Banc Central Europeu
El Banc Central Europeu va anunciar divendres, 20 de març, un conjunt de mesures addicionals per assegurar que les entitats financeres puguin proporcionar a les empreses i els autònoms els avals necessaris davant d’aquesta situació tan excepcional. Unes mesures que es poden definir en tres punts:
- El BCE actuarà amb més flexibilitat supervisora en el tractament dels préstecs dubtosos per tal que les entitats es beneficiïn plenament de les garanties i les moratòries que estableixin les autoritats públiques, amb l’objectiu d’afrontar la situació actual de la millor manera.
- Els préstecs que passen a ser dubtosos i que estan suportats per garanties públiques es beneficiaran d’un tractament prudencial preferent en termes d’expectatives supervisores sobre dotació de provisions per insolvències.
- Les autoritats seran flexibles a l’hora d’analitzar amb les entitats de crèdit l’aplicació d’estratègies de reducció de préstecs dubtosos.
Amb aquestes mesures queda clar que el BCE és conscient de la necessitat de proporcionar finançament i liquiditat a les empreses i els autònoms europeus, així que, tenint en compte aquest suport, cal que els ministeris espanyols corresponents, el Banc d’Espanya i el sector financer assumeixin el compromís de posar a disposició de manera immediata el paquet de mesures de suport financer anunciat amb el reial decret llei 8/2020 ara fa gairebé una setmana.
2-La proposta de la Comissió Europea
També divendres, 20 de març, la Comissió Europea va proposar activar la clàusula general d’escapament del Pacte d’Estabilitat (PEC) per respondre de manera ràpida i coordinada als efectes negatius que està tenint el Covid-19 en l’economia europea.
El Pacte d’Estabilitat i Creixement és un conjunt de regles que, per exemple, limiten el dèficit i deute públic dels països al 3% i al 60% del PIB, respectivament, i que permet a les autoritats comunitàries obrir expedients a les capitals que incompleixen aquests llindars. Així doncs, la suspensió temporal d’aquest pacte per part de la Comissió Europea obre la porta als governs nacionals a elevar la despesa pública tot el que sigui necessari per combatre la propagació del coronavirus i mitigar-ne les conseqüències econòmiques.
En aquest sentit, cal que les mesures de suport econòmic dels governs espanyol i català siguin generoses, perquè les pautes pressupostàries de la Unió Europea ho permeten i perquè només així es pot afrontar adequadament la crisi generada pel coronavirus.
Havent analitzat el posicionament de les autoritats comunitàries, la conclusió és que la posada en funcionament de les mesures econòmiques i financeres presentades pels governs ha de ser ràpida, efectiva i àmplia, perquè s’integren plenament en el marc general europeu de gestió de la crisi i perquè permetran mantenir la solidesa del teixit econòmica i empresarial del país. Les mesures del BCE i la CE han de permetre l’agilització i l’ampliació dels suports econòmics i financers per fer front a l’impacte del Covid-19.
