En un recent INFORMES PIMEC, l’Observatori de la PIMEC ha recollit dades actualitzades sobre empleats públics a Catalunya. Es tracta d’un exercici que  es ve realitzant des de fa uns anys i que en aquest cas presenta l’estat de la qüestió a gener de 2019 i en què es fa una comparativa amb el gener de 2013.

El nombre d’assalariats del sector públic a principis d’enguany es xifrava en 319.759, un valor un 2,3% superior al de 2013. El pes d’aquests ocupats sobre el total d’empleats públics que hi ha al conjunt de l’Estat és del 12,3%, percentatge inferior al pes de la població catalana sobre l’espanyola (16%) o sobre el PIB (prop del 20%).

A Catalunya, la distribució de les administracions que hi operen és aquesta: Administració central, 8,1%; Administració autonòmica, 55,1%, Administració local, 28% i Universitats, 8,8%.

Dos indicadors serveixen per a sospesar la importància de l’ocupació pública en el conjunt de l’economia. El primer és el pes dels empleats públics sobre els ocupats totals. A Catalunya, aquest registre és el més baix de tot l’Estat, concretament del 9,3%. De fet, des que elaborem aquest indicador Catalunya té sempre el valor més baix. Contrasta amb els nivells superiors al 15% que enregistren les dues Castelles, Aragó i Astúries; i contrasta encara més amb el 23,4% que enregistra Extremadura, 2,5 vegades més que el nivell català.

El segon indicador és el nombre d’empleats públics en relació amb la població a la qual serveixen. En aquest registre Catalunya també és la comunitat menys dotada: 41,3 empleats públics per cada 1.000 habitants, el nivell més baix de tot l’Estat. Les dues Castelles i Aragó tenen entre 66 i 69 empleats públics per cada 1.000 habitants, un 63% més que Catalunya. El cas més diferenciat és el d’Extremadura, que compta amb 84,5 treballadors públics per cada 1.000 habitants, més del doble que Catalunya. Per entendre la magnitud de la diferència, si Catalunya tingués aquesta relació d’empleats públics, caldrien 335.700 persones més ocupades, amb la qual cosa l’atur enregistrat a gener del 2019 hauria estat de 62.000 persones en comptes de les 398.000 que van ser.

Una part de la distància d’empleats públics entre Catalunya i les altres comunitats es pot explicar per la política de concertacions entre el sector públic i el sector privat, sobretot en els àmbits educatiu i sanitari, que a Catalunya compten amb una llarga tradició i implantació. En resum, en termes d’ocupació, la nostra economia és molt més privada que no pas pública.