Pot el sistema sanitari català permetre’s no aprofitar les potencialitats i la capil·laritat de la xarxa de farmàcies per prestar i mantenir el servei de qualitat que mereixen les persones al llarg de la seva vida? L’oficina de farmàcia a Catalunya aporta 8.558 farmacèutics col·legiats que exerceixen la seva professió en les 3.245 farmàcies existents, una xifra que representa el 14,6% del total de farmàcies del conjunt d’Espanya[1].
El farmacèutic és el professional més format en el medicament, en les seves característiques, ús i administració correcta, així com en els efectes secundaris que aquest pot produir en l’organisme. És el professional que millor coneix quins efectes provoca el medicament en el cos i com el cos reacciona amb el medicament. Per tant, exerceix un paper fonamental per ajudar a resoldre els dubtes de les persones sobre medicació, el seu ús correcte, el seguiment farmacoterapèutic i el control de malalts crònics.
El farmacèutic és, en la majoria d’ocasions, el primer o darrer professional sanitari en contacte amb les persones per ajudar-les des de darrere del taulell. La seva capacitat d’actuar en qualsevol lloc del territori, de forma immediata, sense esperes i sense cost afegit, aportant la màxima equitat en l’accés al medicament –el 98,8% de la població té com a mínim una farmàcia al seu municipi o al seu abast a menys de 15 minuts–, el converteix en font de consulta fidedigna en matèria de salut i benestar, aspecte clau en l’àmbit de prevenció i promoció de la salut. Podríem dir que les farmàcies són el “Google segur del carrer”, i que detecten, així mateix, les “tendències” i alertes de salut que es produeixen, abans que els CAP o els hospitals.
Els professionals farmacèutics són també els responsables del proveïment i la qualitat dels medicaments. La gran resiliència de la xarxa de farmàcies, tant durant la pandèmia com ara davant de l’atac informàtic al quart proveïdor de medicaments d’Espanya, permet, juntament amb la distribució farmacèutica, evitar desabastiments més enllà dels que ja teníem. Respecte a la garantia de qualitat, la incorporació als envasos dels medicaments d’un codi QR únic per envàs, que la farmàcia verifica i desactiva de la base de dades de medicaments, garanteix que el medicament no sigui ni falsificat ni hagi sortit fora del circuit de control de conservació garantit per un/a farmacèutic/a.
La farmàcia, per tant, ha de continuar desenvolupant un paper actiu en la detecció de problemes de salut pública, participar en cribratges, desenvolupar campanyes de prevenció i promoció de la salut, participar en el seguiment epidemiològic o col·laborar en la millora de les cobertures de vacunació. En aquest sentit, la coordinació entre professionals per millorar l’adherència als tractaments i aconseguir millors resultats de salut és clau, evitant la utilització innecessària de recursos sanitaris, ja saturats, i reduint les visites als CAP, urgències i, en última instància, els ingressos hospitalaris per actuar des del primer moment. En aquest sentit, la farmàcia, en tant que “establiment sanitari privat d’interès públic”, és un exemple de concertació publicoprivada, un model de col·laboració en què Catalunya és un dels territoris amb un major desenvolupament.
En una entrevista al president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest manifestava que cal explorar les possibles vies de col·laboració. I afirmava: “En l’àmbit de la salut comunitària, les oficines de farmàcia són agent indispensable i han de formar part de les estratègies que es defineixin, precisament perquè són l’indicador avançat i també un dels àmbits d’atenció amb més continuïtat de tota la ciutadania”[2].
Avui, dia 7 d’abril, se celebra el Dia Mundial de la Salut, per commemorar l’aniversari de la creació de l’OMS l’any 1948. Cada any se centra en un tema diferent. Aquest 2023, el lema és “75 years of improving public health”, una oportunitat per mirar enrere i valorar els èxits de la salut pública, que han millorat la qualitat i esperança de vida de les persones durant les set últimes dècades. També és una oportunitat per afrontar els reptes d’avui i de demà.
Des del meu punt de vista, els nous reptes estan relacionats amb el local-global, el canvi climàtic i la digitalització. Situacions com la provocada per la Covid-19 i la digitalització generen necessitats i canvis d’hàbits dels ciutadans i professionals cada vegada més rellevants i ràpids. Són reptes que tant l’oficina de farmàcia com les administracions han de tenir en compte per saber afrontar-los coordinadament, sense perdre mai els valors que caracteritzen el nostre model de farmàcia, l’equitat d’accés, la proximitat i la professionalitat.
En aquest sentit, ara cal dir com fer-ho i mostrar els valors que defensem: l’excel·lència professional en el consell farmacèutic, la cura i la implicació dels professionals farmacèutics, el compromís amb la salut, des de l’equitat i la proximitat, el compromís social i l’ambició per pensar en gran, mirant amb una trajectòria de futur a llarg termini, i treballant sempre amb actitud constructiva i de col·laboració.
Antoni Torres
Farmacèutic
President de la sectorial de Serveis de Salut i Socials de PIMEC
President de la FEFAC (Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya)
[1] Informe “Estadístiques de Col·legiats i Farmàcies Comunitàries 2021” del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics – CGCOF. https://www.farmaceuticos.com/wp-content/uploads/2022/06/Estadisticas-de-Colegiados-y-Farmacias-2021-portal-1.pdf
[2] Entrevista d’Antoni Torres, president de la FEFAC, al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, febrer de 2023. https://www.youtube.com/watch?v=m67iCbNxCZE
