Emprenedoria i autònoms: les dues cares de la moneda

El diccionari de la llengua catalana (Institut d’Estudis Catalans) presenta les següents definicions d’emprenedor i autònom:

emprenedor -a

adj. [LC] Que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses.

autònom -a

1 adj. [LC] [PO] Que es governa per les seves pròpies lleis, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix.
2 adj. [EI] Que es proporciona la força motriu sense necessitat d’un alimentador.
3 adj. [ECT] [DR] Que treballa per compte propi i no d’altri, que no depèn de cap patró.

 

Segons aquesta definició, podem dir que les dues característiques principals de l’emprenedoria són “posar en execució” i “els seus designis”. És a dir, la finalitat és la posada en funcionament d’una empresa o activitat o, dit d’altra manera, assolir l’alta com a autònom/a.

Al seu torn, les característiques de l’autònom/a són “que es governa per les seves pròpies lleis”, molt alineat amb la capacitat de l’emprenedoria de crear segons “els seus designis”; amb automotivació; i sense dependre de cap patró.

I és que emprendre i ser autònom/a formen part del mateix contínuum. Vegem-ne algunes característiques més, molt conegudes en la figura emprenedora i que tenen la seva continuïtat en l’autònom/a:

  • Motivació i resiliència: per superar els obstacles de tota activitat emprenedora; per vèncer els alts i baixos que té el dia a dia de tota activitat autònoma.
  • Aprenentatge constant: per tenir la capacitació per emprendre i gestionar la futura activitat; per adaptar-se als canvis a què està sotmesa la gestió de l’empresa (tecnològics, normatius, de sostenibilitat, laborals, fiscals, per citar-ne alguns de recents).
  • Gestió emocional i autoconfiança: per avançar en el procés d’emprenedoria, malgrat que els resultats no siguin els esperats a la primera; per continuar amb l’empresa tot i les condicions incertes i, fins i tot, adverses.
  • Visió: per imaginar què serà allò que encara no és, en el cas de l’emprenedoria; per transformar allò que ha de ser a mitjà termini, en el de l’activitat autònoma.
  • Competències comunes com negociació, lideratge, comunicació, treball en equip.

I és que la persona emprenedora es prepara per a crear una empresa econòmicament viable, mediambientalment sostenible i socialment responsable. Aquesta persona emprenedora, una vegada creada l’activitat, serà una autònoma –persona física o societària, però autònoma, al cap i a la fi.

Des d’aquesta perspectiva, cal que les polítiques públiques de suport a l’emprenedoria es focalitzin en aquesta doble cara de la moneda, emprenedoria i activitat autònoma, amb aquesta visió de línia contínua entre una etapa i l’altra de l’empresa i de suport a la persona promotora, per tal que l’alta com a autònom/a no sigui la finalitat de l’emprenedoria sinó el veritable punt inicial de creació de riquesa econòmica, social i territorial que aporta la persona autònoma.

 

Elisabet Bach
Presidenta de Autónomos PIMEC

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Contribució de la xarxa de farmàcies a la salut de la població

Next Story

La necessària regulació de la Intel·ligència Artificial

Latest from Opinió

Renovar-se o morir

Tot allò que facis de més, que ofereixis de més, servirà per a crear-te oportunitats de