Amb la publicació de les dades del mes de maig de 2017, seguim amb l’anàlisi de l’evolució de la negociació col.lectiva, per tal de donar eines a empreses, gremis i patronals sectorials que permetin afrontar amb les màximes garanties possibles la negociació col.lectiva.

Nous reptes de la negociació col.lectiva

Primerament, i com a dada més destacable de la publicació de maig, cal dir que la pujada salarial mitjana pactada en els convenis col·lectius registrats fins al maig de 2017 es va situar en el +1,27%, bastant per sobre de com es va tancar el mateix mes de l’any 2016 (+1,14%), segons xifres provisionals del Ministerio de Empleo i indiquen un repunt significatiu pel que fa als augments salarials contemplats en conveni.

Negociació col.lectiva i Convenis

L’augment de convenis signats també ha estat significatiu a nivell percentual amb 348 convenis signats, enfront dels 329 de l’any passat en aquestes dates (+5,77%), dels que, com és habitual predominen els d’empresa, 269 convenis d’empresa registrats i 79 d’àmbit superior.

Jornada laboral

Es pot observar una mínima variació pel que fa a la jornada mitjana pactada en conveni que es situa en 1.763,6 hores anuals per treballador, que suposen un mínim augment en front de les 1.759,07 hores negociades a març de 2016 (+0,26%).

Inaplicacions de convenis

Tot i que aquesta dada ha millorat de manera significativa, situant-se un -25’2% per sota de la de l’any anterior, encara està per sobre del que seria desitjable, amb 542 inaplicacions en aquests cinc primers mesos que afecta a un total de 10.957 persones treballadores (un -23,24% respecte al mateix període de l’any anterior).

Malgrat tot, aquesta dada ha de seguir sent motiu d’anàlisi pels negociadors de convenis de sector, per tal de trobar mecanismes àgils que permetin l’adaptació de totes les empreses afectades a les condicions pactades sense haver de recórrer als despenjaments.

Per altra banda, cal fer també l’anàlisi de quines són aquelles empreses que han hagut de recórrer majoritàriament a aquest mecanisme per garantir la seva viabilitat. En aquest sentit, una vegada més, constatem que són les empreses més petites (entre 1 i 49 treballadors), les que han realitzat un major nombre d’inaplicacions amb un 87,2%, del total.

Respecte a les condicions de treball inaplicades, destaca especialment el despenjament de la quantia salarial (91,3%). Cal destacar també que la gran majoria d’inaplicacions (el 87,6%), s’han resolt amb acord en el període de consultes i que el 95,9% han inaplicat un conveni o diversos d’àmbit superior al d’empresa.

Des de PIMEC, volem recomanar la necessitat de començar a establir sistemes de retribució variable en els convenis, per tal de poder apropar la productivitat real a la retribució de les persones treballadores, així com accelerar els temps de la negociació, més quan l’horitzó salarial que es pot contemplar en el darrer any de l’AENC, pot inflacionar de sobremanera la negociació de tots els sectors, sense atendre a les casuístiques dels diferents sectors i empreses.

Com implantar la retribució variable a una pime?