Un dels reptes, davant la negociació col·lectiva, és la revisió de diversos àmbits funcionals de convenis.
Davant la crisi que tots hem patit, hem vist cada vegada més empreses que s’han hagut de reinventar i han diversificat el seu negoci o han iniciat activitats fins al moment no existents.
Tots sabem el que passa quan una eina no serveix i és que no s’utilitza o no se’n fa l’ús adequat
Ens trobem en aquests moments amb buits que aboquen a l’aplicació de la normativa general o a aplicar un conveni col·lectiu que descriu un àmbit funcional similar però no del tot adaptable a la realitat de l’empresa. I tots sabem el que passa quan una eina no serveix i és que no s’utilitza o no se’n fa l’ús adequat, el que pot posar en risc les condicions de mínims que haurien d’estar ben regulades i garantides per a les persones treballadores.
Per tant, caldria fer una revisió de les activitats reals que existeixen avui dia al nostre teixit empresarial i elaborar un nou mapa de negociació
En el Consell de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en concret a la Comissió tècnica de negociació col·lectiva, analitzem aquestes qüestions i caldria aflorar per part dels agents socials aquelles situacions de buit d’aplicació d’un conveni concret.
Flexibilitat
Dit això, que seria prioritari, també cal impulsar en la negociació col·lectiva totes aquelles eines de flexibilitat que d’una banda permetin a les empreses una millor adaptació de les seves necessitats al conveni i alhora poguessin establir criteris per als treballadors i treballadores que permetessin una millora substancial de les seves condicions laborals.
És en aquest sentit que des de PIMEC continuarem treballant per consolidar aquest marc de diàleg que permeti una millora per a les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya i dels treballadors i treballadores que impulsen la seva viabilitat i millora de la competitivitat.
La “flexibilitat” en l’organització, o com créixer de forma sostenible
L’anomenada “reforma laboral” de l’any 2012 va incorporar canvis importants en la negociació col.lectiva, principalment amb la predominança dels convenis d’empresa per sobre dels convenis sectorials, en les matèries nuclears. Els diferents Acords interprofessionals van modular aquesta reforma, però és cert que de manera molt tímida. Cal que al proper AIC s’impulsi una major adaptació a la realitat de les empreses i és que és mitjançant la concertació social com tenim l’oportunitat d’impulsar els canvis necessaris per treballar una societat moderna i potenciar unes empreses que puguin competir en condicions d’igualtat amb les seves competidores, fet cada vegada més necessari en un entorn globalitzat.
El conveni d’oficines i despatxos de Catalunya va suposar una veritable obra d’enginyeria
La Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius està elaborant un mapa de la negociació col·lectiva i per tal de poder confeccionar-lo han consultat a totes les comissions paritàries de convenis quins haurien de ser els CNAEs d’aplicació. En ocasions ha estat difícil dirimir les conclusions al respecte ja que ens trobem casos, per exemple, als que certs CNAEs s’adaptaven al conveni que havíem negociat, però això no excloïa que es poguessin integrar també en un altre conveni i alhora en els convenis que anomenem com “calaix de sastre”, com és el d’oficines i despatxos de Catalunya, va suposar una veritable obra d’enginyeria per poder dilucidar quins CNAEs eren els que abastava, sense deixar-nos cap activitat per englobar.
Esperem que una vegada confeccionat aquest mapa es prengui com un punt de partida perquè, amb la col·laboració dels agents socials implicats es puguin acabar de corregir les distorsions i definir els àmbits de negociació necessaris.
Així mateix aquest exercici ha d’aportar llum en la representació que les diferents patronals sectorials i més representatives han de tenir en les diferents taules de negociació de convenis col·lectius.