Des de fa diversos anys està a l’agenda de les organitzacions el repte de la flexibilitat i des de fa alguns anys està a l’agenda de les grans organitzacions la felicitat en el treball . Atenent a aquesta agenda, la flexilicidad es presenta com un repte per a organitzacions orientades a negoci, amb valors i focalitzades en créixer de forma sostenible.

Aquesta triangulació de molècules planteja la necessitat d’articular respostes més enllà de paradigmes o marcs de referència vigents fins al moment. El canvi d’època on transitem exigeix ??la necessitat de repensar l’estil de relacions en les organitzacions. Això comporta l’autoexigència de mantenir reciprocitat equilibrada entre l’organització i: treballadors, clients, accionistes, proveïdors i entorn .

L’autoregulació d’un ecosistema fluid entre aquests grups d’interès impulsa l’èxit de l’organització (Casos ex. Infojobs , Masats , Grup Clade , Gore , Morning Star , Alquímia , Irizar , Ampo i molts altres).

Aquest ecosistema es nodreix de noves articulacions en base a models autoconstruïts en espirals virtuoses com són: B Corporation, NER, Economia del Bé Comú, GRI, Balanç Social et al.

No hauríem de perdre de vista la construcció de noves realitats des fonaments nets i ben armats, és a dir, abans d’iniciar processos de transformació sobre la base de l’excel·lència hem de disposar d’un ABC de negoci sa: compensació, horaris, drets humans, pagament a proveïdors, sostenibilitat ambiental, cooperació amb partners, etc.

Jim Collins ens va apuntar fa anys a Empreses que sobresurten quines era la diferència entre el bo vs. el excel·lent: Personal disciplinat, pensament disciplinat i Acció disciplinada. Més a prop, el nostre Oriol Amat i Pilar Llobet ens exposaven: Com ho fan les millors organitzacions, Avançant ; les característiques per créixer sosteniblement a futur.

“El que no es pot mesurar no es pot millorar ia més es podreix” Koldo Saratxaga dixit. Les mètriques i les matemàtiques són les excavadores dels nostres somnis per això necessitem mesurar, fallar ràpid, aprendre el més barat possible per construir felicitat col·lectiva.

Les experiències en flexilicidad m’han aportat els següents aprenentatges:

    • SEMPRE gratis = No VALOR Hem de posar el valor de forma constant elements que freqüentment desapareixen de la nostra percepció per l’excés d’accessibilitat.
    • MIRADA SISTÈMICA: qualsevol plantejament de negoci ha de tenir present el triple compte de resultats.
    • PERCEPCIÓ DIFERÈNCIA DEL QUE NO TENIM, TENIM I PERDEMO
    • FLEXILICIDAD: clau en l’atracció de talent
    • LLEI DE PARKINSON: la nostra càrrega de treball s’acomoda al temps que tenim per executar-la
    • GUANYAR-GUANYAR: qualsevol plantejament de negoci ha de tenir present guanyar-guanyar

Joan Manel Torres, Membre de la Comissió Laboral de PIMEC