Els “models de negoci de l’economia col·laborativa” (com els defineix la Comissió Europea en el seu report ‘ Una Agenda Europea per a l’economia col·laborativa ‘de juny de 2016) afirmen ser representants de noves maneres de prestar serveis més flexibles, eficients i sostenibles que els operadors tradicionals, mentre que els seus detractors els acusen de ser una forma d’economia submergida i competència deslleial on els seus treballadors no tenen drets (com recentment estan acusant plataformes tipus Deliveroo les seves ciclistes que s’encarreguen del transport).
Partint de la base que la majoria de plataformes digitals i apps innoven, creen noves oportunitats empresarials i laborals i operen de forma legal (Bla Bla Car,Wallapop, myTaxi, Booking, Housers, etc.) sí que sembla oportú que des d’aquest espai reflexionem i analitzem unes formes de col·laboració (compartir despeses de transport; llogar una habitació per dies, o realitzar tasques a canvi de preu) que si bé no són noves, sí que s’han popularitzat i estès a causa de les noves tecnologies i la necessitat d’augmentar ingressos per béns infrautilitzats després de la crisi econòmica. I començarem aquesta anàlisi per l’impacte en el consum i en els consumidors.
Com canvia el consum col·laboratiu els patrons de comportament dels consumidors?
El consum col·laboratiu està canviant els patrons de consum i, en particular, els de la generació dels millennials. Els consumidors poden adquirir en propietat béns que abans no consumirien perquè troben en el consum col·laboratiu una forma d’obtenir ingressos compartint els béns amb altres consumidors.
Altres consumidors poden deixar d’adquirir la propietat de determinats béns si consideren millor obtenir-los puntualment a través de les plataformes de consum col·laboratiu.
I l’experiència de consum es fa més transparent en compartir els usuaris la seva experiència amb altres usuaris, el que condiciona la forma en què es fan servir els béns i serveis que es posen a disposició de la plataforma de consum col·laboratiu.
Com serà la relació entre el consum col·laboratiu i els negocis tradicionals?
De moment s’estan plantejant conflictes jurídics entre tots dos en alguns sectors com el transport de viatgers en automòbil (sobretot amb Uber) i els allotjaments (sobretot per la irrupció de Airbnb).
El que sí sabem és que el consum col·laboratiu ha crescut molt i hi ha elements que ha portat el consum col·laboratiu que han arribat per quedar, com el increment d’aquest tipus d’intercanvis, el major interès dels consumidors més joves, l’ús de les noves tecnologies, la importància de l’experiència del consumidor, l’arribada d’una major transparència al voltant d’aquesta experiència.
Però les formes tradicionals de consum aporten encara quantioses avantatges. Les empreses tradicionals poden ajudar a crear mercats sent un oferent per als demandants i un demandant per als oferents, aporten molta informació professional i atenen a regulacions específiques.
L’economia col·laborativa o consum col·laboratiu vol canviar el món
Compartir, prestar, llogar són verbs que s’expandeixen amb una força mai vista per l’economia mundial. Sorgeixen milers de plataformes electròniques que els fan servir. I encara que queda tasca pendent -regular certes aplicacions, per evitar que s’engreixin l’economia submergida, i millorar els drets dels consumidors-, l’èxit d’aquesta forma de consumir revela una societat que vol canviar la manera en què viu . Hem d’estar preparats.