La revolució 4.0, anomenada també indústria 4.0, és una revolució industrial que combina mètodes i tècniques avançades de producció junt amb tecnologies intel·ligents que utilitzen la xarxa i la computació per obtenir la màxima eficiència. L’essència d’aquesta revolució industrial resideix en la idea d’interconnectar les diverses parts de l’empresa i els elements de producció d’avantguarda tot generant una automatització de processos que permeti una major eficiència i productivitat.
Per tal d’entendre millor aquest concepte, s’ha de tenir en compte que aquesta revolució industrial està basada en 9 pilars: Big Data (anàlisi massiva de dades), Fabricació additiva (fórmula de fabricació innovadora), Cloud Computing (accés immediat a la informació), Internet de les coses (comunicació a través de la xarxa – IoT per les sigles en anglès–), Ciberseguretat (necessitat de protecció dels sistemes), Robòtica (robots col·laboratius intel·ligents), Realitat augmentada (eina de millora dels processos industrials), Simulació (simulació de productes), i Integració (integració de tots els processos dins de l’empresa).
Un cop ens hem fet a la idea de en què consisteix aquesta revolució industrial, seria interessant entendre els impactes que aquesta Indústria 4.0 té tant a nivell intern com a nivell d’ecosistema:
- Intern (empresa): La capacitat d’ajustament que permet el fet d’aplicar les eines que el 4.0 ofereix (Big Data, Cloud, IoT, etc.) genera importants canvis en els models clàssics de producció i funcionament de processos interns, i també, per descomptat, en les necessitats laborals que presenten les empreses quant al perfil dels treballadors que les configuren.
- Extern (ecosistema): El canvi en el model de producció afecta tot l’ecosistema que envolta l’empresa, de manera que es generen noves necessitats i es prescindeix d’altres. Hem d’entendre que això implica una afectació de tots els agents que envolten l’empresa: proveïdors, clients, inversors, agents reguladors, etc.
Així doncs, ens trobem en un moment en què l’anomenada quarta revolució industrial ja s’ha iniciat. Aquesta revolució es troba estretament relacionada amb l’evolució tecnològica i les opcions que aquesta evolució ens brinda quant a la millora en eficiència i productivitat empresarial. A més, segons s’ha exposat es tracta d’una revolució que afecta i afectarà tant el funcionament intern de les empreses com el seu ecosistema. Tot això ens porta a reflexionar sobre el canvi de paradigma pel que fa a les necessitats que presenten les empreses i el seu ecosistema. Podem observar que hi ha un factor tecnològic clau en aquesta revolució, per la qual cosa s’haurà de fer una inversió en tecnologia i actualització de processos. Seguint aquest fil, és obvi que la innovació i els canvis en els models productius també requeriran treballadors qualificats capaços d’utilitzar les noves eines tecnològiques.
És en aquest punt on trobem la confluència entre la revolució 4.0 i la creació de nous llocs de treball en sectors emergents. L’evolució i l’assentament de la indústria 4.0 està creant noves necessitats laborals. Tant les empreses pioneres com les empreses situades al seu ecosistema, cada cop més es troben davant la necessitat d’incorporar personal amb habilitats i competències tècniques enfocades a les noves tecnologies que sigui capaç de donar respostes a les exigències d’aquesta revolució industrial.
Observem a grans trets aquests nínxols professionals que han experimentat un important creixement o que són de nova creació:
- Programadors/es i experts/es en desenvolupament de software: s’ha de donar resposta a tota la tecnologia que requereix computació, des de la robòtica industrial fins a la creació d’aplicacions informàtiques de millora de rendiment i producció
- Especialistes en sistemes, microsistemes i xarxes: la connexió global i els sistemes en xarxa interns de les empreses cada cop requereixen més professionals especialistes que siguin capaços de supervisar i gestionar les xarxes.
- Professionals de l’anàlisi de la informació (Big Data): L’anàlisi de dades és un nínxol tan nou que costa molt de trobar professionals especialistes, per la qual cosa té una gran projecció si parlem de professions de futur.
- Hackers i especialistes en ciberseguretat: Donat que l’ús de la tecnologia implica una interconnexió global, això fa que la ciberdelinqüència afecti de manera directa aquelles empreses immerses en el 4.0
- Operaris/operàries especialistes: la fabricació additiva i la robòtica industrial també requereixen professionals capaços de fer servir la tecnologia de producció punta que s’ha creat, per la qual cosa ens trobem amb un nou concepte d’operari/especialista.
- Desenvolupadors/es i tècnics/ques en manteniment de hardware i noves tecnologies: tota aquesta explosió tecnològica implica tant la creació de nous hardwares com el manteniment d’aquestes noves tecnologies; per tant, fan falta nous tècnics especialistes i desenvolupadors que coneguin les noves tecnologies que puguin donar resposta al manteniment, reparació i desenvolupament de la tecnologia.
Per tal d’incentivar i promoure l’augment de professionals en aquests nous nínxols, trobem diversos projectes i polítiques d’ocupació en actiu:
- La Comissió Europa ha posat el focus per al creixement en els propers anys en dos grans àmbits: el creixement en l’economia verda, mitjançant el Pacte Verd Europeu (European Green Deal), i l’Estratègia Digital Europea (Digital Europe). L’Estratègia Digital Europea aborda el gran repte de la transformació tecnològica que afectarà de forma transversal tots els sectors productius, tant a nivell més purament econòmic com en l’aposta en nous professionals.
- L’Estratègia Espanyola d’Activació per a l’Ocupació (EEAE) per al període 2021-2024 recull un seguit de mesures orientades a impulsar i remodelar l’economia i el mercat laboral. Dona especial rellevància a la planificació, avaluació i seguiment de les polítiques d’activació, concretament algunes d’aquestes vinculades a les noves necessitats que presenten les empreses:
-
- El desenvolupament empresarial a través de la millora de la capacitació de les persones treballadores i facilitant les transicions.
- La transformació productiva i la seva digitalització, incrementant la incidència de les polítiques actives en l’ocupació en les empreses.
- L’impuls de la digitalització de l’economia
A banda d’aquestes grans directrius per part de les entitats estatals, des de fa anys a Catalunya ja s’han anat implementant projectes a més petita escala que aposten per promoure l’ocupació en el sector 4.0. Trobem per exemple el Programa d’Ocupació a la Indústria Local (OIL) que es va iniciar el 2015. L’objectiu general de l’OIL ha sigut fomentar projectes per a millorar la competitivitat de la indústria local; el programa defensa una mirada estratègica cap a la millora de la competitivitat de la indústria local tenint en compte la realitat que representa la nova indústria i la indústria 4.0. També trobem altres projectes d’ocupació (en aquest cas impulsats pel SOC) com el Projecte Singulars (primera edició el 2018), el qual impulsa l’ocupació de joves del territori vinculats a Garantia Juvenil. Diverses entitats col·laboren amb el SOC en el desenvolupament de projectes comarcals en el marc del Projecte Singulars que promouen la formació i la inserció de les persones joves en el sector 4.0. En aquests projectes s’ofereix formació professionalitzadora en sectors diversos, dels quals, per la seva rellevància i resultats d’inserció, en destaquem els següents: programació, màrqueting digital, robòtica industrial, ciberseguretat, o impressió 3D.
