“El meu somni d’autònoma és tenir les facilitats de treballar per a una empresa amb la flexibilitat que permet el treball per compte propi”

Dona, mare, creadora, emprenedora i professional autònoma. La Cristina Martínez és des de fa 10 anys una professional autònoma que es dedica al món de la fotografia. Va iniciar la seva carrera al sector sanitari amb la diagnosi de la imatge i, després de formar-se en fotografia i disseny gràfic, va crear la seva empresa Delrvés que ofereix, entre altres qüestions: vídeos artístics, fotografia emocional i social, enquadernacions i sessions fotogràfiques. Avui dia, Delrvés compta amb un espai dins l’estudi de Monrós Copy Foto.

En què consisteix la teva tasca diària?

Em defineixo com una “creadora d’oportunitats”. El meu sector ha anat experimentant, els darrers anys, molts canvis a causa de la transformació digital i jo m’he hagut d’anar reinventant com a professional per adaptar el meu negoci als requeriments de la clientela i als canvis del mercat de treball. La direcció artística d’aquesta empresa és la fotografia emocional, tant pel que fa al procés creatiu com al gràfic.

La meva tasca diària és gestionar la meva empresa, però també tinc altres responsabilitats importants. Soc mare de dos fills, de 8 i 4 anys, i gràcies al treball autònom puc gestionar el meu temps i afavorir la conciliació laboral amb la meva vida personal. Quan vaig ser mare per primera vegada, treballava per a una empresa i els meus horaris no em permetien la conciliació que tinc ara mateix. Crec que, en aquest sentit, s’han de fer passes endavant.

Com quines?

Crec que els col·legis haurien d’adaptar els horaris escolars als horaris laborals perquè coincideixin més i sigui més fàcil coordinar l’entrada i la sortida de la feina amb el fet de portar i recollir els nens i les nenes de l’escola. Jo soc mare separada amb dos fills a càrrec meu i resulta molt complicat ajustar els horaris.

A més, crec que hauríem de seguir els exemples d’altres països com Suècia o Noruega, que donen ajuts econòmics als pares i mares i on els permisos per naixement són d’un any, o més.

Amb quines dificultats et trobes com a professional autònoma i quines qüestions creus que cal millorar de cara a fer més competitiu el col·lectiu?

És cert que els professionals autònoms ens trobem amb moltes dificultats que qualsevol persona treballadora d’una empresa no té, com pagar despeses: material, lloguer… D’altra banda, no ens podem permetre el luxe de descansar com cal quan estem malalts ja que, si no anem a treballar, aquell dia no facturem.

Les persones autònomes som expertes a anar fent passos petits, a assegurar cada pas que fem cap al camí del creixement del nostre negoci.

Com defensa PIMEC, crec que calen més ajudes a l’emprenedoria i al col·lectiu d’autònoms, que paguem molts impostos i sovint hem de gestionar tràmits massa burocratitzats. A més, calen més ajudes a la segona oportunitat, com el programa emppersona de la Fundació PIMEC, que acompanya personalment i professionalment les persones empresàries en moments de dificultat.

Jo m’he trobat que els autònoms que en algun moment de la nostra carrera professional volem fer un canvi i treballar per a una empresa tenim moltes dificultats perquè existeix la falsa creença que no ens hi podem adaptar perquè estem acostumats a treballar d’una manera i amb uns temps concrets.

Què n’opines de la formació?

Ser autònoma m’ha permès fer les coses com vull, com a mi m’agraden, experimentant i aprenent cada dia de mi mateixa i també dels meus clients. Tinc formació en fotografia i disseny gràfic; això m’ha permès adquirir uns coneixements que són bàsics per desenvolupar la meva activitat d’una manera innovadora i artística.

Delrvés? Quina és la història del nom de la teva empresa?

Doncs és una història bonica, de superació. És una empresa que ha tingut i té encara algunes dificultats. Als inicis, ho tenia tot en contra, però tot i això vaig aconseguir obrir l’estudi. Ho vaig haver de fer perquè vaig tenir el meu primer fill. No va ser una etapa fàcil perquè vivia un moment complicat a nivell personal i econòmic i semblava que tot el meu món es trobava “del revés”. Per això, vaig decidir posar aquest nom al meu negoci.

Com aconsegueixes superar aquestes dificultats?

Amb molt d’esforç personal, dedicant molt de temps i tots els recursos econòmics que puc. Costa molt tirar la meva professió artística i artesanal endavant, sense descuidar altres aspectes de la meva vida professional i familiar.

També, gràcies al suport d’amics i de la meva família i amb l’ajuda de la Fundació PIMEC, que a través del programa emppersona m’ha permès aixecar de nou l’empresa després de veure’m obligada a deixar la meva activitat professional aturada durant un temps. Quan estàs emocionalment tocada i et falten les forces per continuar, programes com aquest t’ajuden a superar pors i a tirar endavant.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

L’apoderament femení: l’objectiu de no perdre cap oportunitat, ni laboral ni personal

Next Story

La implantació de mesures d’igualtat a les pimes

Latest from Competitivitat