El terme BRIC va ser creat per Goldman Sachs el 2001 per agrupar els països que presentaven més potencial de creixement econòmic en aquell moment: Brasil, Rússia, Índia i Xina.
Deu anys després, un nou acrònim ha sorgit amb força per englobar les mateixes aspiracions. MINT ve de les inicials de Mèxic, Indonèsia, Nigèria i Turquia.
Tots aquests països tenen una població elevada, una demografia favorable i economies emergents
MINT ve de les inicials de Mèxic, Indonèsia, Nigèria i Turquia
Els MINT tot i tractar-se de mercats més petits que els BRICs, han atret la inversió dels inversors per les notables previsions de creixement que presenten.
Els MINT tenen una població jove, el que representa una força de treball potent; tenen sistemes favorables al creixement econòmic; estan en situacions geogràfiques estratègiques i no tenen una elevada dependència d’una única indústria.
Futurs grans exportadors de matèries primes i productes acabats
De fet, Nigèria, Mèxic i Indonèsia ja són un dels principals exportadors de petroli; Indonèsia està creixent gràcies a les exportacions de carbó cap a Xina; Nigèria és l’economia més gran d’África i Turquia, situat entre dos continents, és un pont entre l’Orient Mitjà i l’Eurozona.
Reptes interns dels MINT
Malgrat tot, aquests 4 països tenen també reptes interns que cal tenir en compte:
* Corrupció
Mèxic, Indonèsia, Nigèria i Turquia obtenen una mala puntuació en l’Índex de Corrupció de Transparència Internacional.
L’evasió fiscal, el suborn, el blanqueig de diners o l’extorsió són pràctiques comuns. Aquests fets, sumats a una excessiva regulació, als terminis de pagaments irregulars i a la burocràcia duanera desincentiven la inversió estrangera considerablement.
* Manca d’infraestructures
Una altra característica comú és la inadequada infraestructura estatal que alenteix el creixement econòmic encara que, sembla ser, que cada govern està prenent mesures per millorar aquesta situació a llarg termini. Tots els governs han presentat plans estatals per a la millora en els camps de l’energia; salubritat, sanitat, comunicacions, accés a aigua potable o desenvolupament urbà.
* Problemes socials
Si bé cadascú té diferents particularitats, la pobresa i les desigualtats són elements comuns en aquests estats. Els sous baixos, l’atur juvenil i les oportunitats educatives desiguals han provocat a Mèxic una alta taxa de criminalitat i un augment de la cultura de bandes.
Indonèsia ha fet un gran avanç en la reducció de la pobresa però la distribució de la riquesa no s’està duent a terme de forma igualitària i això provoca un increment de la criminalitat.
D’altra banda, les discrepàncies regionals a Turquia penalitzen l’economia en forma de separatisme polític i en la zona est i sud-est del país.
Per la seva banda, Nigèria és el pitjor en termes de nivells de pobresa i extrema desigualtat social el que sovint acaba provocant revoltes socials i activitats terroristes, sent Boko Haram l’exemple més recent.
Amb tot, sembla que hi ha un potencial remarcable en les economies dels MINT tant de forma individual com en grup. Malgrat tot, no es poden ignorar els factors de risc.
