En un món laboral en constant evolució, la cerca d’ocupació pot ser un desafiament en qualsevol etapa de la vida. No obstant això, per a moltes persones que superen els 50 anys, aquest desafiament és una mica més complicat. És la trista realitat d’aquells que se senten “silenciats per l’edat” en la seva cerca de treball i les dificultats que enfronten en el mercat laboral actual.
Paral·lelament, aquests treballadors i treballadores sènior compten amb una àmplia experiència i un talent que només es pot adquirir amb els anys.
Sovint s’associa la joventut amb la innovació i l’adaptabilitat, mentre que els treballadors majors poden ser percebuts com menys disposats a aprendre noves tecnologies o adaptar-se a canvis ràpids. Però això és només un mite, perquè molts treballadors i treballadores sènior compten amb aquestes habilitats gràcies a la formació i l’adaptació.
És una dada rellevant que més del 15% dels aturats són majors de 50 anys, segons les dades de la EPA, que també apunta que 6 de cada 10 aturats majors de 55 anys porten 12 mesos o més en aquesta situació. Però també cal destacar que cada vegada més empreses tenen en compte els beneficis de la coneguda com “sylver economy”, i compten en les seves plantilles amb aquests perfils tan valuosos per a la diversitat de les plantilles i l’activitat econòmica en general.
Així doncs, l’experiència laboral, acumulada durant dècades, no pot convertir-se en un obstacle. Afortunadament, s’estan trencant les barreres de l’edat i, cada vegada més, els contractants compten amb aquest col·lectiu en els seus equips en benefici de l’èxit empresarial.
El mercat de treball ha d’oferir igualtat d’oportunitats, també respecte a l’edat, perquè els majors de 50 anys en situació d’atur tenen la sensació que no se’ls valora i aquesta pot portar a una espiral descendent en l’autoestima i la salut mental.
Les empreses contribueixen a l’erradicació de la discriminació per biaix d’edat, malgrat les lleis vigents, com per exemple el Decret llei de 1/2023, amb entrada en vigor l’1 de setembre de 2023, on les bonificacions que es recullen, per contractació, són per a majors de 55 anys, només si són parats de llarga durada, i 110€ al mes, aproximadament, en contra de la de menors de 30 anys que són 275€.
És imperatiu abordar aquesta qüestió de manera integral en tots els àmbits. Les empreses estan reconeixent el valor de la diversitat en el lloc de treball, incloent-hi la diversitat generacional. A més, els programes de formació i desenvolupament que incloguin a treballadors majors poden ajudar a superar la bretxa tecnològica i mantenir a tots els empleats actualitzats.
La Fundació PIMEC potència el suport a les persones empresàries i treballadores per a generar ocupació entre els majors de 45 anys, informant i acompanyant a aquest col·lectiu i sensibilitzant al teixit empresarial, perquè segons una enquesta de l’entitat gairebé la meitat de les pimes enquestades -el 46,33%- no s’ha plantejat la necessitat de polítiques de contractació de talent sènior.
D’altra banda, els governs i les organitzacions també poden exercir un paper crucial mitjançant la promulgació de polítiques de no discriminació per edat i la promoció de pràctiques de contractació equitatives, i -d’altra banda- mesures més pràctiques i directes, així com al·licients per a les pimes.
En definitiva, com a conclusió final, considero que la complexitat de trobar treball després dels 50 és una realitat que gràcies a la Responsabilitat Social Empresarial de les empreses acabarà minvant al nostre país.
Fem, en tots els àmbits de la vida, un reconeixement al potencial, les oportunitats i el valor que els majors poden aportar. Són treballadors que poden aportar a l’empresa experiència, lleialtat, estabilitat, són molt col·laboratius, i tenen grans habilitats per a resoldre problemes. A més, gestionen millor les emocions, creant un bon ambient de treball.
És per això que el futur de la contractació ha d’incloure a totes les generacions i junts podem superar el silenci de l’edat en la cerca d’ocupació.
María José Tarancón – Economista, advocada, doctora en Dret i vicepresidenta de la comissió fiscal de PIMEC