Sentim dir que no hi ha una fórmula màgica per aconseguir fer un vídeo viral. De fet, els experts diuen que és l’equivalent a què et toqui la loteria; per cada vídeo que es converteix en viral, hi ha milers d’intents o propòsits fracassats.
Observem els que sí s’han convertit en vídeos virals
Si de cas, observant els que sí que s’han convertit en fenòmens massius, hi ha certes coincidències en aquests vídeos virals que ens poden donar unes pautes per seguir.
Diversos són de caràcter social, personal o fortuït, lluny d’intencions empresarials prèvia i estratègicament plantejades, però tot i així ens poden servir d’inspiració. Quina empresa o negoci no desitjaria donar-se a conèixer “amb un cop de sort” i d’una tirada a través d’un vídeo de la marca, producte o servei que es converteix en viral?
Vídeo viral prové del concepte de virus, que es propaga de manera molt ràpida a una gran quantitat de persones. El darrer exemple? En només 10 dies des de la seva publicació aquest vídeo ha aconseguit ja 22 milions de visites (i pujant):
Et sona? És del 10 de març.
La mateixa BBC ha publicat un segon vídeo de la història només 4 dies després, el 14 de març (4 milions de visites), amb una entrevista al professor Robert Kelly, aquesta vegada amb la seva família. El mateix Kelly admetia que un dels primers pensaments que els van venir a ell i la seva dona després de l’episodi, va ser que la BBC deixaria de comptar amb les seves intervencions / col·laboració.
Però la BBC ha estat prou eloqüent com per, no només no “castigar” el professor, sinó aprofitar l’efecte i seguir alimentant de visites el seu canal de youtube.
Va sorgir una història improvisada amb moltes connotacions: diversió, anècdota, pífia, família, noves tendències en el treball, el rol de pares, les reaccions professionals, humanitzar les persones, i fins d’estereotips que feien pensar que la dona que hi sortia era la cangur.
I diversos d’aquests aspectes són coincidents en els vídeos virals
1.- Vídeos breus. Diuen que som capaços de prendre atenció durant el primer minut; només seguim mirant si aquests 60 segons ens han atrapat. En tot cas, menys de 2 o 3 minuts en total.
2.- Vídeos de qualitat. I parlem de mínimes condicions d’imatge i àudio. Si no se sent bé o la imatge és de massa baixa resolució, tanquem el vídeo als segons de visualització.
3.- Vídeos emocionants. Que expliquen una història, que humanitzen i que provoquen grans emocions; positives o negatives.
Els vídeos que ens provoquen grans somriures, i grans enuigs, són els que més ens fan reaccionar, i de retruc, compartim (més).
Altres pistes:
- Fer-ne difusió. A banda pujar un vídeo a youtube, siguem els primers a compartir, a donar utilitat a les xarxes socials. I deixem que la resta també ho faci. Vídeos que es puguin comentar, descarregar, amb links visibles per compartir.
- Posicionar als buscadors. Fins on sabem, els buscadors no poden captar les paraules claus dels vídeos, per tant, tot el que puguem escriure o transmetre en un títol i breu descripció ajudarà.
- I com els surfistes… aprofitar les onades. Aportar contingut de valor, excusar-nos en un tema d’actualitat per compartir i relacionar la nostra marca o negoci.
De cada potencial onada que ve, potser no podrem, però hauríem de tenir la suficient capacitat de reacció i acció per aprofitar-la. Com la BBC… que davant fet inesperat (i regalat), ha sabut reaccionar.
Sobretot, generar fortes emocions. És com aquella típica frase en publicitat: “Fes que parlin de tu, bé o malament, però en parlin”.
Suposo segueix servint… siguem breus + de qualitat + i EMOCIONANTS.