En el marc de l’RSE fa temps que es parla de comunicació amb perspectiva de gènere, amb la voluntat de donar la mateixa representativitat i visibilitat a homes i a dones. Amb aquesta perspectiva, però, no n’hi ha prou per evitar qualsevol tipus de discriminació envers aquelles persones que, per la raó que sigui, són diferents.
Si el que volem és respectar totes les diferències, hem de mirar més enllà i en un context molt més ampli parlar de comunicació amb perspectiva inclusiva.
La nostra és una societat diversa i no tan sols perquè hi ha homes i dones, sinó també perquè hi ha persones amb discapacitat o sense, persones amb diferents edats, ètnies, orientació sexual, religió, condició social,… i tot això ho hem de tenir en compte com a empreses que som a l’hora de comunicar-nos.
Algunes d’aquestes diferències les hem vist des de sempre, d’altres són més recents. Però sí que és cert que no fa tant de temps que ha canviat la percepció que tenim d’aquesta situació. Poc a poc ha anat arrelant en la nostra societat la idea que totes les persones som iguals independentment d’allò que ens fa diferents.
I si hi pensem una mica més ens adonarem que aquesta diversitat en si mateixa no és un problema, sinó que ens enriqueix. Sí que és veritat, però, que hi ha un problema: la valoració desigual que fem de les diferències.
Amb la valoració desigual de les diferències convertim la diversitat en desigualtat, i la desigualtat en discriminació.
Tal com passa amb la comunicació amb perspectiva de gènere, amb la comunicació amb perspectiva inclusiva podem contribuir a trencar amb les desigualtats i amb la discriminació.
Hem de ser conscients que el llenguatge no discrimina les persones sinó que ho fa la manera com el fem servir, ja que amb el llenguatge expressem el que pensem tant a nivell col·lectiu (com a societat) com a nivell individual (com a persones). Però també a la inversa: amb el llenguatge podem canviar el que pensem i millorar la nostra societat, fent que totes les persones es trobin al mateix nivell al marge de les seves diferències.
La comunicació amb perspectiva inclusiva trenca els estereotips que hi ha respecte de la diversitat entre les persones i evita el menysteniment envers els col·lectius diferents.
Posem algun exemple… Actualment les persones amb alguna discapacitat ja no són una minoria, sinó que aquí i a la resta d’Europa són una part important d’una població que, a més de tenir una discapacitat, també són homes o dones, treballadores o no, grans o joves,… Així, quan ens hi referim us recomanem parlar d’una “persona amb discapacitat” i no d’una “persona discapacitada” (donant a entendre que no té cap més característica), o dir que “aquesta dona té una discapacitat” i no dir “aquesta dona pateix una discapacitat” (per evitar dramatitzar la seva situació).
El mateix passa amb la gent gran. Avui dia ha augmentat espectacularment l’esperança de vida, i no només això sinó que també s’ha allargat la vida activa de les persones i, per tant, la seva participació social. Aquest és, doncs, un col·lectiu que hem de tenir en consideració en els nostres productes i serveis, i en la manera com ens hi comuniquem i com ens hi referim com a empresa en els nostres missatges orals, escrits o publicitaris.
I el mateix podríem dir de les persones amb diversitat ètnica, cultural, d’orientació sexual, de condició social, amb malalties cròniques,…
Amb la comunicació amb perspectiva inclusiva el que volem és donar visibilitat i representativitat a la diversitat de col·lectius que formen la nostra societat.
La campanya “Emprèn en català: + enllà del gènere” és una acció destinada a promoure l’ús de la llengua catalana a Catalunya en l’àmbit laboral i empresarial promoguda per la Fundació PIMEC i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016).
Teresa Reñé, Gestora de Continguts i col·laboradora de la Fundació PIMEC
