En articles anteriors s’ha parlat de la confiança de l’empresa familiar i de com aconseguiria una millora en l’evolució dels seus negocis. L’indicador més revelador consistia i consisteix en allò que concerneix les inversions, amb una àmplia majoria d’empresaris que asseguraven tenir plans en aquest àmbit i que durant aquest primer trimestre els han dut a terme amb èxit.

Tot i l’optimisme generalitzat en les inversions, les empreses familiars continuen enfrontant-se també a un entorn complex que no està exempt de reptes. Al marge de la major competència internacional, la competència per a la contractació de personal qualificat o la disminució de la rendibilitat o dels marges, continua vigent el gran debat sobre què fer amb l’empresa en arribar a l’edat de jubilació.

Una gran majoria de les pimes de Catalunya es troben en aquest tessitura i, no obstant això, moltes d’elles desconeixen les opcions per poder donar continuïtat a l’empresa, al seu projecte de vida. Malauradament no existeix un manual o una solució única, sinó que cada cas s’ha de diagnosticar de forma individual, però sí que existeixen unes opcions limitades que l’empresari haurà de conèixer i entre les quals haurà d’escollir.

La continuïtat de l’empresa en mans d’un successor membre de la família (més endavant s’escriurà un capítol dedicat a aquest tema) a partir de la nostra experiència, malgrat que és la primera opció que considera un empresari, acaba resultant un èxit en un percentatge relativament baix, d’un 20% aproximadament, a causa de la seva complexitat i del desavantatge competitiu en relació amb altres opcions.

Entre els requisits que ha de tenir un candidat extern a la família hi ha les capacitats professionals per dirigir l’empresa. A diferència del cas anterior, acostuma a ser una de les opcions menys considerades en iniciar el procés, però, en canvi, és una de les més utilitzades per aquells que desitgen que el negoci continuï sota la gestió d’algú format i amb experiència contrastada.

La venda de l’empresa és, sense cap dubte, una opció considerada com la millor tant per aquells que no tenen descendència i han iniciat aquest procés tard, com per aquells que no han sabut transmetre a la resta de familiars les virtuts de poder gestionar la seva pròpia empresa i fer-la créixer. Tot i això, la realitat és molt diferent, ja que és molt complex trobar un comprador disposat a pagar per adquirir una pime.

Hi ha altres opcions que s’hi podrien sumar; per aquest motiu és molt important, més que iniciar el procés de successió o de continuïtat de l’empresa, fer una reflexió prèvia que ajudi l’empresari a escollir la millor opció per al seu negoci.