Ja fa gairebé dos mesos que Catalunya, com la resta del món, està vivint una crisi sanitària sense precedents recents en què els diversos actors polítics, socials i econòmics han fet front comú amb l’objectiu de frenar la corba epidèmica de morts i nous contagis i protegir les persones vulnerables davant la covid-19, que són la gent gran o amb pluripatologies. En aquesta missió, una de les fites principals era evitar el col·lapse del sistema sanitari, sobretot dels hospitals i dels centres d’atenció primària (CAP), i en aquest aspecte les farmàcies catalanes hi han jugat un paper fonamental, com a finestra d’informació sobre el virus i com a nexe entre el sistema sanitari i la ciutadania. Així, la crisi sanitària de la covid-19 ha posat de manifest el rol social de la farmàcia, més enllà del seu valor com a agent de salut.

 Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) i president de PIMEC Serveis Salut i Social, afirma que “la primera setmana de confinament va ser d’estrès absolut”. Davant l’allau de visites a les urgències dels hospitals, el Departament de Salut va demanar que els ciutadans amb símptomes de covid-19 no anessin a l’hospital sinó que truquessin al 061. I, per fer bé aquesta atenció telefònica, es va haver de reestructurar personal i alguns centres d’atenció primària van haver de tancar. “Tot això, però, no va ser suficient, perquè les respostes a través del 061 són curtes i a través de l’aplicació Stop Covid19 Cat te les dona una màquina i no una persona, així que el que van fer els ciutadans és baixar a la farmàcia i preguntar dubtes. La primera setmana a les farmàcies va ser un no parar de donar informació, de treure pors i angoixes… I les trucades es van multiplicar per deu!”, explica Antoni Torres.

Malgrat la complexitat del desafiament, les farmàcies catalanes van poder fer front a la situació gràcies a la coordinació entre si i la bona preparació dels professionals, que van tenir (i encara tenen) com a guia el document de la FEFAC Coronavirus. Bones pràctiques organitzatives per a l’oficina de farmàcia. Aquest document recull diverses pautes d’informació i organització per garantir una bona actuació de les farmàcies en temps de crisi sanitària, en aquest cas per la covid-19: la importància de la formació dels professionals i de la conscienciació davant del repte, un protocol d’actuació compartit, la necessitat de designar un responsable, l’elaboració d’un pla de contingència, etc. “Aquest document el vam començar a preparar quan les publicacions mèdiques informaven i analitzaven l’esclat del coronavirus a la Xina, i l’hem actualitzat fins a quatre cops. Pretén donar eines perquè les farmàcies s’autoprotegeixin i puguin oferir un bon servei, i inclou qüestions com què cal tenir preparat i com s’han de tractar els pacients, quines mesures econòmiques i laborals s’han de prendre, quines situacions d’evolució de la pandèmia es poden produir…”, explica Antoni Torres.

Després de la primera setmana combatent contra l’expansió de la covid-19, la tasca de les farmàcies va fer un viratge i va començar a desenvolupar altres accions: “La gent ja sabia què era el coronavirus i què havia de fer, de manera que la feina de les farmàcies es va convertir a descarregar de feina els CAP i els hospitals amb el mateix objectiu d’evitar el col·lapse del sistema sanitari”. Els farmacèutics van assumir més competències de les que tenien fins aleshores i van començar a poder renovar receptes electròniques que caducaven i que necessitaven un nou pla de medicació, a donar servei als hotels-hospitals i a gestionar el sistema de voluntari de barris i pobles que porten els medicaments a la gent gran o vulnerable. “Al principi d’aquest procés vam patir, perquè no és fàcil posar en marxa tot això, però la farmàcia és el punt final de l’estructura del sistema sanitari i en aquest sentit havíem de fer un pas endavant per garantir el bon circuit dels medicaments”, diu Antoni Torres.

Un abans i un després

En la gestió de la crisi sanitària de la covid-19 a Catalunya, més enllà de la importància de la farmàcia com a agent de salut, el que ha quedat palès, segons Antoni Torres, és el rol social de la farmàcia. “El 99% dels habitants de Catalunya tenen una farmàcia al seu municipi, de manera que en molts casos és l’agent sanitari més pròxim. L’hospital pot quedar lluny, el metge pot ser que vingui al poble cada tres dies…, però la farmàcia sempre hi és, amb un personal sanitari i uns horaris estables. Les farmàcies tenim la capacitat de detectar les persones que estan en perill d’aïllament, perquè no han vingut a buscar els seus medicaments, i aleshores truquem als serveis socials perquè se’n facin càrrec; o també identifiquem certes patologies unes setmanes abans que arribin als hospitals, perquè els ciutadans ens expliquen els seus símptomes i ens demanen medicaments, i llavors truquem a les urgències dels hospitals perquè es preparin”, analitza Antoni Torres.

“Durant aquestes setmanes de crisi sanitària, s’ha evidenciat el paper social de la farmàcia, com a punt inicial i punt final del sistema sanitari, i com a nexe amb la ciutadania. La implicació de les farmàcies catalanes durant aquestes setmanes ha estat (i està sent) màxima, i el fet de ser establiments molt preparats tecnològicament i interconnectats entre si permanentment ens ha permès actuar amb uns mateixos criteris i fer-ho amb molta eficàcia, sempre amb la proximitat com a valor”. En aquesta línia, Antoni Torres creu que la crisi sanitària de la covid-19 ha fet canviar coses que en un futur s’hauran d’implementar com a definitives: “No té sentit que la gent hagi de fer una hora de trajecte per anar a un CAP o a un hospital a renovar una recepta o a fer una consulta a un metge. Les receptes s’haurien de poder renovar electrònicament des de la farmàcia i les consultes mèdiques també s’haurien de poder fer telemàticament des de la farmàcia, en un espai habilitat amb bona connexió i amb el farmacèutic com a intèrpret si és necessari”.

Amb les accions que les farmàcies estan duent a terme aquestes setmanes estan treballant directament els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 1 (fi de la pobresa), 3 (salut i benestar), 9 (indústria, innovació i infraestructura), 10 (reducció de les desigualtats) i 17 (aliances per aconseguir els objectius).