La Història ens ha de servir, entre altres coses, perquè, gràcies a l’experiència, no cometem errors del passat. Actualment, això hauria de ser prioritari per a professionals i legisladors de l’àmbit laboral.
El nostre entorn empresarial pateix canvis que m’atreviria a dir que empetiteixen “la revolució industrial”
la nostra legislació segueix ancorada en el passat, totalment desfasada, reformant la reforma que ja es va reformar mantenint les mateixes bases que dificulten i posen fre al progrés de les empreses i enfosqueixen els drets de els treballadors, sense que la imaginació del sempre desconegut legislador transiti per la senda de canvis que puguin donar cabuda al futur i no com en moltes altres ocasions legislar un cop ja està instaurat el problema.
Per tot això, entenc que cal començar a donar els passos necessaris perquè les empreses del futur, les anomenades 4.0, les que estan programant grans inversions en robòtica, les d’economia col·laborativa … trobin una legislació que els permeti desenvolupar-se amb la seguretat jurídica necessària
Sentències com l’anomenada “de Diego”, TSJ de 14 de Setembre de 2.016 , sobre indemnitzacions per fi de contractes o la més recent de l’ Tribunal Suprem Sala 4a de 20 de abril de 2.017, sobre la no obligatorietat de portar el “registre de jornades”, sotmeten a les empreses a una incertesa jurídica que els comporta greus dificultats en la seva presa de decisions , fins i tot despeses innecessàries com ara el cas del registre de jornades, amb l’adquisició massiva de programaris amb la finalitat d’instaurar els controls d’accés que posteriorment no han tingut aplicació alguna.
El despotisme il·lustrat dels legisladors, hauria de substituir per la negociació col·lectiva, apropant la realitat de l’entorn en què vivim a una legislació adequada a les necessitats del mercat
Els patronals i els sindicats coneixen perfectament les necessitats de les empreses i dels treballadors i la negociació col·lectiva és el marc de futur, en el qual s’ha de de treballar per poder arribar a acords que posteriorment es converteixin en una legislació adequada, havent de nodrir-se de l’experiència, coneixements i percepció de la realitat que els professionals, com els Graduats Socials, que poden aportar i ser de gran valor.
Les empreses i els treballadors haurien de conèixer per endavant quines seran les “regles del joc”, per preparar-se adequadament, no anar a remolc
Una qüestió de màxima prioritat a abordar, entre d’altres, és la formació professional, gran absent i desprestigiada institució que ha provocat una manca de treballadors especialitzats i formats per incorporar-se al mercat laboral aportant els seus coneixements i preparació.
Per pal·liar aquest mal endèmic de la nostra societat, les actuals tendències que se centren en la Formació Dual, són un marc excel·lent que cal potenciar amb tots els recursos possibles i disponibles.
En el futur proper, aquests treballadors amb una alta preparació i formació, lluny d’unes aules vetustes i amb maquinària del segles passats, aportaran valor i coneixements als nous centres de treball i amb això millorarà la productivitat de les empreses, guanyant en competitivitat en uns mercats la lluita serà absolutament global, ajudant a la internacionalització de les empreses, model que amb anterioritat ja va ser instaurat a Alemanya a mitjans dels anys 90 i que ha tingut l’èxit que tots coneixem, repercutint positivament en les empreses del país, en la capacitació dels treballadors, en definitiva millorant la productivitat.
Estem preparats per als treballadors ciborg o els robots del futur?
Les transformacions tecnològiques conduiran a molts treballadors a situacions precàries, substituint els seus llocs de treball per robots que treballaran amb precisió mil·limètrica i les 24 hores del dia o treballadors que hauran incorporat tecnologia en el seu cos, els ja anomenats “ciborg” la capacitació podrà ser molt superior a la d’una persona sense la implantació de tecnologia.
Pel que això ens condueix a una situació nova i desconeguda i encara que sembli ciència ficció, no està tan lluny, ja que aquests robots substituiran llocs de treball, fins i tot aquells que a hores d’ara ens semblen impossibles
Davant d’aquesta situació tan propera hem de començar a aclarir dubtes al més aviat possible:
- hauran de cotitzar a la Seguretat Social els robots ?
- haurem limitar les hores de treball en què estaran actius?
- quins processos jurídics han d’efectuar les empreses per substituir persones per robots?
- haurem de posar limitacions a la incorporació de treballadors “ciborg” en les empreses?
- haurem de posar quotes d’obligat compliment de contractació de treballadors sense incorporació de tecnologia en el seu cos?
Així mateix s’ha de reflexionar sobre altres qüestions, com pot ser l’actual llei d’estrangeria, que amb la regulació actual provoca situacions irregulars i traveta la incorporació de tècnics o professionals d’altres països que poden aportar valor a les empreses: quin sentit té el impedir que un matemàtic de l’Índia pugui ser contractat per una empresa, quan aquest podria treballar des del seu país amb total normalitat via “online”?
Crec que no té sentit el mantenir aquesta mirada tan endogàmica, tancat a l’entorn dels ciutadans de la Unió Europea, quan el futur possibilitarà formes de treball la distància del centre de treball no tindrà cap importància
Està clar que hem de pensar com s’establiran les relacions laborals amb aquests treballadors que resideixen fora del territori, quins seran els salaris i convenis col·lectius que haurem d’aplicar, on han d’efectuar la cotització a la Seguretat Social i com serà la legislació a aplicar, ja que aquests “tele treballadors” ja no residiran a Vic, Manresa o Tarragona, sinó a Islamabad, Pequín o Sant Francesc, i haurem proporcionar un marc legal adequat, per a la contractació i desenvolupament de la relació laboral que no perjudiqui el nostre actual sistema de cotització i ingressos de la Seguretat Social, i no posi en desavantatge als treballadors espanyols sotmesos a Conveni Col·lectius del nostre estat que els converteixin en menys competitius enfront dels d’altres países.
Tot això ens portarà sense cap dubte a definir de nou conceptes tan essencials en el nostre ordenament jurídic com és el de treballador compte aliè, el d’extinció de contracte o els tipus de contracte i relacions laborals que es puguin establir en el futur, però en tot cas amb la participació activa dels Graduats Socials, professionals amb amplia experiència que s’han de tenir en compte per a l’elaboració dels textos legislatius que regulin el nou marc de les relacions laborals.
Un marc que haurà de fugir de l’actual subjectivitat i falta de seguretat juridica que han presidit els últims anys, i en els quals hem sotmès als nostres jutges a situacions no volgudes, com per exemple en els acomiadaments relacionats amb els articles 51 i 52 de l’Estatut dels Treballadors, que s’han vist obligats a avaluar comptabilitats i informes contradictoris de perits, sense la lògica preparació per determinar la certesa d’uns o altres.
la futura legislació ha de contenir conceptes nous 
La legislació del futur haurà de partir de conceptes nous, edificant un entorn que no provingui de reformes encotillades, sinó de conceptes de nova creació, amb una amplitud de mires que traspassi les fronteres i que protegeixi tant a les empreses com als treballadors, admetent la diferenciació entre tipus d’empreses tant per la seva dimensió, com per la seva activitat, ja que ens és el mateix esforç el que ha de fer una petita empresa de vint treballadors, constantment castigada (com per exemple en la nova regulació de l’article 33 de l’Estatut dels Treballadors) com una gran empresa de mil treballadors.
I sempre, sense que això signifiqui la pèrdua de drets o garanties per als treballadors, ja alhora dotant a cadascuna d’elles d’aquelles disposicions que regulin de forma expressa les seves circumstàncies i amb un denominador comú: la flexibilització en la creació de nous llocs de treball.
Tot això permetrà que les empreses puguin avançar-se al futur sense obligar-les a realitzar contorsionismes jurídics per trobar cabuda en l’actual legislació laboral que l’únic que comporta al final és inseguretat jurídica, ja que volent ajustar-se al marc legislatiu no troben cabuda i han de recórrer a solucions de futur incert.
Josep Maria Puente, Soci de Morison ACPM. President de la Comissió Laboral de PIMEC
