Quan parlem de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) i de bones pràctiques lingüístiques hem de tenir en compte dues dimensions:
Totes les empreses, independentment del seu volum o de l’activitat a què es dediquen, es comuniquen amb el seu entorn i els seus públics interns i externs, d’acord amb unes pautes més o menys explícites.
I totes les empreses estan ubicades en un territori, amb una realitat i identitat lingüística concreta.
En el cas de Catalunya, les empreses es troben amb un entorn divers i multilingüe en el qual els criteris per fer servir les diferents llengües han de respondre a tres perspectives:
- legal, per garantir l’acompliment de la normativa lingüística vigent;
- comercial, per satisfer les necessitats i interessos del seu mercat;
- responsabilitat social, per ser sensibles a les inquietuds de la societat.
Catalunya és un territori amb una llengua pròpia (el català) i dues llengües oficials (català i castellà), i pel que fa a les empreses els usos lingüístics estan regulats per una normativa general (l’Estatut d’autonomia, la Llei de política lingüística, el Codi de consum i l’Estatut dels treballadors) i per una normativa específica per a determinats sectors d’activitat.
Les empreses tenen un paper important en el foment de la llengua catalana si compleixen estrictament el que marca la normativa, ja que això serveix per canviar les pràctiques lingüístiques. Però no n’hi ha prou, perquè sovint el que cal modificar són les actituds i és aquí on les empreses han d’incorporar l’RSE.
Per exemple, la llei diu que les empreses han de fer servir el català en les dades obligatòries de l’etiquetatge, instruccions i embalatge dels productes / serveis que es distribueixen a Catalunya. Amb la perspectiva de l’RSE podem fer un pas més enllà: fer servir el català en la resta d’informacions no obligatòries.
Aplicar l’RSE a l’ús de la llengua catalana no vol dir fer grans accions, sinó pensar quina pot ser la nostra aportació en funció dels nostres valors com a empresa, les nostres característiques i el nostre sector d’activitat. Evidentment, no farem el mateix si ens dediquem a desenvolupar programes informàtics o si venem fruita, però sí que tindrem els mateixos valors: fer-ho en català.
Per ajudar-vos a implementar accions d’RSE en relació amb la llengua catalana a la Fundació PIMEC hem elaborat, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, una guia de bones pràctiques lingüístiques des de la visió de la legislació actual referent a política lingüística i a l’entorn empresarial. A més, de continuar acompanyant a les pimes i persones autònomes en aquests temes.
Ser sensibles amb l’entorn social i cultural on s’actua, estar compromesos amb la diversitat de la clientela, innovar en un escenari que evoluciona constantment, a la vegada que es respecta la normativa vigent, són aspectes que determinen el grau de responsabilitat social d’una pime respecte a la societat amb la que interactua.
“CAT-responsable” és una acció destinada a promoure l’ús de la llengua catalana a Catalunya en l’àmbit laboral i empresarial promoguda per la Fundació PIMEC i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017).
Teresa Reñé, Gestora de Continguts i col·laboradora de la Fundació PIMEC