Aquests éssers estranys anomenats “treballadors”, una història amb la qual ens trobem sovint:
“Directiu ben format en escoles de negoci no sap liderar”
Són les 9:15 del matí . Amb les parpelles encara lluitant per obrir-se del tot, Enrique entra a l’ascensor que el condueix a la planta 5 de l’edifici on treballa. En aquesta planta es troba el departament de finances, àrea que Enrique dirigeix ??des de fa 4 anys.
Mentre l’ascensor puja lentament, Enrique no pot evitar pensar què novetats li depararà el dia. Com a director format en escoles de negoci, no li preocupen massa les qüestions tècniques que puguin esdevenir però, pel que fa a les persones … ai, pel que fa a les persones! Per on sortiran avui? Quins problemes li plantejaran? ¡Per què dimonis no vindran 1 amb llibre d’instruccions?!
Planta 3 i pujant. Enrique està davant de la porta de l’ascensor. Vestit fosc, camisa blanca i corbata blava, com marquen els cànons.
Planta 5. L’ascensor s’atura amb un suau estirada, aquests estirades d’ascensor que fan que el teu estómac segueixi pujant mentre la resta del cos s’ha detingut. Estan a punt d’obrir-se les portes i Enrique s’empassa saliva.
S’obren les portes. Davant d’ell, un equip de 8 persones a què dirigir. Enrique pren una respiració profunda, d’aquestes que sonen a resignació i s’encamina fins a la seva taula de treball. Al davant, aquests «éssers estranys» cridats empleats als quals, per més que s’esforci, no comprèn.
Per què no fan el que se suposa que han de fer? Per què no ho fan de la manera com ell els indica? Després de tot ell és una persona brillant tècnicament, molt ben formada en escoles de negoci de prestigi i amb un coneixement de l’organització extraordinari. Això hauria de ser suficient, no? Doncs sembla que no.
Si ell és capaç d’entendre i donar sentit a un mar de nombres i de variables; si és capaç d’extreure conclusions i prendre decisions després d’analitzar múltiples i complexíssims models, ¿com és possible que suï tinta cada vegada que ha de lidiar amb algun aspecte relacionat amb el seu equip?
A Enric, hi ha situacions que li treuen de polleguera. Per exemple, per què nassos ha de dedicar temps a convèncer a ningú del seu equip del que cal fer si ell sap el que cal fer? Per això és el cap. O, ¿què és això de mantenir reunions amb els empleats per veure com estan o com se senten? Com es van a sentir, doncs bé! És que no cobren religiosament a final de mes?
El problema d’Enrique no és només que no entengui res que tingui a veure amb les persones, sinó que pateix per això. Al cap ia la fi ell és una bona persona que, per sobre de tot, vol fer bé la seva feina. Sap que la gestió del seu equip és fonamental i no és que no vulgui fer-ho, és que no sabé com fer-ho.
Tot i que ha assistit a nombrosos cursos de formació en lideratge en què li han explicat que s’ha de convertir en líder en comptes d’en gestor i on ha treballat algunes tècniques concretes, les sent alienes a seva realitat perquè no els troba acomodament ni sentit dins de la seva manera d’entendre la direcció d’un departament. Pensa que aquestes teories i tècniques estan molt bé per a empreses ianquis, però que en la seva són inversemblants. A més, cap d’elles li ofereix la solució al seu problema: trobar el llibre d’instruccions de les persones!
Així que Enric, un dia més, assegut a la cadira del seu despatx, intentarà per tots els mitjans relacionar el menys possible amb aquests éssers estranys anomenats «empleats». Potser alguna indicació per aquí, alguna ordre per allà o alguna petició per enllà. Tant de bo que no hagi de tractar amb alguna d’aquestes situacions que tanta mandra li dóna.
¿Per què no s’ocuparà d’aquests Recursos Humans? ¿Se suposa que per això està, no?
Pot ser que pensis que la situació que acabo de descriure és particular d’Enrique, però la veritat és que conec i he treballat amb molts «Enriques» i «Enriquetas». Persones, bones majoritàriament, però que miren als seus col·laboradors i veuen el mateix que veig jo si em ensenyessin la consola d’una nau espacial: una cosa estranya, complex i que no entenc.
Els que ens dediquem als recursos humans i, específicament a la formació i al coaching, amb els «Enriques» i «Enriquetas» de les nostres organitzacions hauríem de començar per la base, per mostrar-los el llibre d’instruccions de les persones i obrir-lo pel primer capítol:
Capítol 1. Les persones tenim 3 necessitats psicològiques bàsiques:
- La de sentir-nos estimats, respectats i atesos com a individus únics.
- La de comprendre el que està passant al nostre voltant ia les nostres vides.
- La de sentir que dirigim les nostres vidasy tenim control sobre ella.
«Enriques» i «Enriquetas» de les nostres organitzacions: Com procureu que els vostres col·laboradors assoleixin aquestes necessitats psicològiques bàsiques?
Óscar Fernández Orellana, Director d’ Interacció Humana
Psicòleg – Coach, formador i Autor de Així persuadeixen els líders