A principis d’abril el Govern de l’Estat va presentar la proposta de pressupostos de l’any 2018. El ministre Cristóbal Montoro els ha batejat com “els més socials de la història d’Espanya”, però les xifres no són satisfactòries en alguns aspectes, sobretot en matèria d’inversions per a Catalunya.

Els pressupostos presentats al Congrés dels Diputats preveuen un augment de les inversions reals, per al conjunt de l’estat, de fins al 15,3%, és a dir, 14.823 milions d’euros. D’aquesta quantitat, hi ha un total de 3.009 milions d’euros que aniran destinats a la construcció de l’AVE. Tot i això, el criteri polític ha prevalgut sobre el criteri econòmic; del total de diners que s’invertiran en infraestructures de l’AVE, només 923 milions es destinaran a impulsar el corredor mediterrani.

Així doncs, en comptes de fomentar l’impuls de l’economia productiva i el retorn de la inversió, les decisions amb criteris merament polítics continuen tenint un pes principal a l’hora d’elaborar aquests pressupostos.

En relació a Catalunya, la inversió projectada suposa el 13,3% de la que es considera regionalitzable. Cal destacar, però, que aquesta xifra està molt per sota del pes que té l’economia catalana, així com de la població, sobre el conjunt estatal.

I no només això, de fet cal considerar que aquestes xifres fan referència a la inversió projectada, no pas a l’executada, que és la que realment incideix en el benestar de la població. En aquest sentit cal esmentar que, segons dades de l’IGAE (Intervenció General de l’Estat), el 2016 l’Administració General de l’Estat només va executar a Catalunya el 8,86% del total de les inversions reals regionalitzables, i els organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics dependents de l’AGE, el 6,42% del total, xifra encara més baixa que l’anterior.

A més, en relació a la planificació energètica, aquests pressupostos no mostren cap indici de canvi cap a un model més descarbonitzat, ja que, en resum, el finançament dels costos històrics no varia respecte a l’any anterior. En conseqüència, tot el pes recau sobre el sistema elèctric, que es veu clarament perjudicat.

També cal destacar que el pressupost del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital creix un 0,8%. Si bé és cert que a primer cop d’ull pot semblar una xifra positiva, cal recordar que, de fet, es troba per sota la mitjana. Pel que fa a les dades referents al pressupost de l’IDAE, mobilitat eficient i sostenible, s’observa que les xifres es mantenen igual que a l’any 2017.

Finalment, cal destacar que aquests pressupostos no reflecteixen un veritable esforç per intentar reduir la dependència energètica del petroli. Enguany, aquest combustible fòssil ha assolit els preus més alts des del 2014, fet que afecta negativament la competitivitat de l’economia.