Sovint ens plantegem el dilema de si fer una sessió fotogràfica comercial és una inversió o un cost per a una empresa (veure post: Màrqueting per a PIMES: Resultats per a una baixa inversió).
Nosaltres sempre repetim la resposta: ben feta, és una inversió amb molt de retorn. És amb el màrqueting visual que podem aconseguir que la sessió fotogràfica dels nostres productes es converteixi en un èxit amb resultats comercials.
Sabem de joves empreses que han arruïnat una col·lecció de temporada (col·lecció que els ha costat molts diners) per no invertir en una bona sessió de fotografia, i també el cas contrari: negocis que, invertint en imatge, han aconseguit augmentar vendes (fins a un 40% en un any) i, a més, donar una imatge d’empresa gran quan tot just començaven a funcionar.
Com amb la resta de tàctiques de màrqueting, quan ens plantegem fer una sessió fotogràfica el primer que hem de fer és saber què volem: què venem, a qui (el nostre públic objectiu), i quina imatge o posicionament volem donar-nos; Cal que reflexionem sobre les sensacions que volem aportar als nostres clients, com a valor afegit, quan comprin els nostres productes, és a dir, què volem transmetre i ensenyar.
Un cop establerts els objectius, plantegem al client diferents propostes per dur a la pràctica. I un cop estem d’acord amb la línia a seguir i les fotos a fer, llavors podem començar a disparar.
Amb el màrqueting visual també hem d’aplicar allò d’establir objectiu, estratègia i acció; així, si una sessió de fotos s’ha planificat bé, l’èxit està pràcticament assegurat.
La foto que il·lustra aquest reportatge és de la sessió de fotos que vam fer per al catàleg d’hivern de Milou&Pilou.
Marc Vidal/La Fotográfica
El món de la fotografia professional va patir una revolució amb l’adveniment de les càmeres digitals. El que va donar molts beneficis a nivell d’usuari particular, es va convertir en un problema en moltes empreses: a partir d’aquell moment, qualsevol empleat agosarat podia fer unes fotos amb una càmera que ho feia tot, ajustant automàticament una pila de valors i índex i ara no calia “tirar” de fotògrafs professionals.
Però amb el temps moltes empreses es van adonar que qui feia les fotos no necessàriament sabia fer un bon enquadre, tenir en compte la llum ambiental, treballar les ombres, ressaltar les qualitats del producte…
Tant per a empreses que venen productes adreçats a l’usuari final com en negocis B2B, si no tens el producte davant, una foto és la única forma de presentar-lo als teus clients.
I què passa si el producte és una instal·lació fotovoltaica? O un camp de blat? O unes grues a un port? La fotografia professional és, en aquests casos, imprescindible.
En la nostra experiència en el sector agrícola i en el de les energies renovables hem demostrat que unes fotografies excel·lents tenen molt recorregut, es poden utilitzar en molts accions diverses i retornen amb escreix la inversió realitzada.
No badeu a l’hora de plantejar-vos qui ha de fer les fotos del vostre producte: només un fotògraf professional té les eines, els coneixements i l’experiència per aconseguir que la foto sigui tant o més impactant, que el producte real.
Miguel, a part de les càmeres digitals, la quantitat d’eines d’edició i post-tractat digital de caire “DIY”, us ha degut de ser una gran amenaça amb la que concórrer, no?
Ni més ni menys, Vanessa. El DYI és una tendència de futur, com ho pot ser la impressió 3D, i han vingut per instal·lar-s’hi, i obren noves perspectives professionals a moltes persones.
Tanmateix, i en el cas específic de la fotografia professional, que jo esmentava en el meu comentari, aquestes eines d’edició i post-tractament digital, apart que cal saber molt bé com utilitzar-les per obtenir resultats realment professionals (no oblidem que les fotografies són les imatges de productes que, quan no els tenim al davant, parlen per ells; així que han de ser com la realitat o fins i tot superar-la), no substitueixen els coneixements i el “savoir faire” d’un fotògraf de mena, el que ha estudiant a fons la professió i té moltes hores de vol que garanteixen resultats òptims.
I hi ha quelcom que no s’aprèn ni a les millors escoles: el gust, la intuïció, l’estil, una certa gràcia… per fer fotos de manera que captivin. Sé que no són fotografies artístiques, però fins i tot la fotografia més “industrial” requereix, a més de dominar tots els factors que afecten la millor visualització possible del producte, aquestes qualitats innates que molts fotògrafs tenen i que per molt que ens hi posem els neòfits, mai no igualarem.