La Revolució Digital que vivim planteja grans dubtes i preocupacions respecte del futur del treball, però, agafant-nos a una visió optimista del futur pròxim, en realitat es tracta i es tractarà de canviar els conceptes: de la necessitat i gestió de Recursos Humans, passar al desenvolupament de: Humans amb Recursos.

El rol de les persones en la digitalització

És cert que els robots substituiran les persones en moltes tasques, però només les que es poden automatitzar. Actualment ja no som capaços de calcular i crear algoritmes com ho fan les màquines, i no podem competir amb això.

L’automatització il·limitada no és viable, com tampoc ho és la desocupació massiva

Així, si ens limitem a desenvolupar tasques mecàniques o rutinàries, si treballem com a robots, un robot acabarà prenent-nos la feina.

S’ha de tenir prudència o ser-ne conscient, però no s’ha de tenir por. L’automatització il·limitada no és viable, com tampoc ho és la desocupació massiva.

Davant la possibilitat que hi hagi una menor necessitat de contractació a causa de la robotització i la intel·ligència artificial, ja s’estan debatent termes com la renda bàsica universal com a eix elemental de la sostenibilitat, així com gestant noves polítiques socials, o plantejant l’adaptació del treball a formes més flexibles.

La importància dels trets-només-humans

En tot cas, tornant a la visió optimista inicial, la robòtica no pot substituir els trets intrínsecament humans. La creativitat, la intuïció, l’humor, l’ètica, l’empatia, la passió, la consciència, la responsabilitat, la imaginació, els somnis… són només nostres i seran més importants que mai.

La capacitació de les persones per a les feines vindrà del desenvolupament d’aquestes habilitats i l’aprenentatge continu. Ja es parla ara que característiques dels candidats com la capacitat crítica, l’adaptació o el lideratge prenen rellevància davant el coneixement tècnic en si.

La creativitat, la intuïció, l’humor, l’ètica, l’empatia, la passió, la consciència, la responsabilitat, la imaginació, els somnis… són només nostres i seran més importants que mai.

És per tot això que diem que estem entrant en la nova era dels Humans amb Recursos.

Deixarem de fer tasques rutinàries –aquestes les podem deixar per als robots–, per realitzar feines més creatives. Es durà a terme, per tant, una reassignació de llocs, i sorgiran una infinitat de nous perfils necessaris en el nou àmbit digital.

Humanitat versus Tecnologia

Fa un parell de mesos vam tenir ocasió d’escoltar una ponència de Gerd Leonhard parlant de tot això sota el títol “Humanitat versus Digitalització”. Aquest autoproclamat futurista, escriptor, conferenciant i conseller, reflexiona sobre el paper de les persones en la transformació digital i, sobretot, en la nostra relació amb la tecnologia.

En la línia del que aquí comentem, Leonhard posa en relleu la nova realitat de les màquines com a “coses” connectades que gaudeixen –o gaudiran en breu– d’intel·ligència intel·lectual, social i potser fins i tot emocional. Al mateix temps que ens anima a abraçar el canvi tecnològic, però no a convertir-nos en tecnologia, i a potenciar els trets que ens identifiquen com a éssers humans únics. Us convidem a veure una de les presentacions de Gerd Leonhard al respecte.

Com diu ell: el futur és una mentalitat, no un marc de temps.

Humanitzem-nos més, doncs!