Premi Nacional de Comerç. Marta Julià: “La nostra identitat conjunta ha d’anar lligada a la construcció de la diferència”

La Federació de Comerç de la Selva ha rebut el Premi Nacional de Comerç a la Iniciativa Col·lectiva, per la campanya ‘Apropem el Comerç. A la Selva, Tots Som Comerç Local’. L’actuació, enfocada a impulsar el comerç de proximitat sobretot entre el col·lectiu més jove, s’ha materialitzat gràcies al treball conjunt de les associacions de comerciants d’Arbúcies, Breda, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils i Vidreres. La presidenta de la Federació de Comerç de la Selva, i dinamitzadora de PIMEComerç Marta Julià, ens ho explica.

Quines han estat les sensacions per recollir aquest premi?

MJ: Una satisfacció molt gran que vull compartir amb els meus companys i companyes de la Federació, sense ells no hauria estat possible. Sempre és un orgull que et reconeguin una tasca ben feta i junts hem evidenciat que podem assolir tots els reptes que ens proposem amb èxit. Aquest guardó ens ajuda a posar en valor la tasca de totes les persones que en algun moment han aportat el seu saber fer al nostre projecte associatiu.

Per què creieu que heu guanyat aquest premi? Quins són els valors que defineixen la Federació i els que vol transmetre?

MJ: Sempre hem tingut molt present que la nostra identitat conjunta ha d’anar lligada a la construcció de la diferència, diferenciar-nos ens permet augmentar la rellevància de cadascuna de les nostres accions. La campanya per la qual hem estat premiats anava dirigida als nens, els nostres futurs clients, i anava acompanyada d’una forta càrrega educativa i de conscienciació vers la compra local posant en valor el paper del comerç en la riquesa urbana i el manteniment de la vitalitat de tots els municipis de la comarca.

La Federació de comerç de la Selva és pionera en el lideratge d’un projecte comú d’economia associativa per promoure el desenvolupament econòmic de la comarca mitjançant la cooperació empresarial a curt, mig i llarg termini amb una nova visió i des de l’àmbit supramunicipal. Estem davant d’una iniciativa que suma i sempre hem tingut el convenciment de que tenim un tresor incalculable,  les persones que formem part d’aquest entramat. El treball en equip ens permet afavorir la creativitat, el compromís, l’execució de les tasques, els resultats, les relacions interpersonals i el creixement personal.

Quin és el secret de mantenir viva la iniciativa col·lectiva?

MJ: Tenim clar que hem de partir d’una òptica des de dins i des de baix, fugint de plantejaments genèrics, integrant les persones i creant espais on germinen noves idees que cal desenvolupar amb la certesa de que les coses es poden fer sempre millor. El respecte, el diàleg i el foment  d’un model d’organització en el qual totes les persones implicades hi han tingut accés mitjançant la participació en tot el procés, però també en la presa de decisions ha estat, sense cap mena de dubte, la clau.

Aprendre a escoltar, a mirar, a fer i a compartir amb generositat ens ha permès desmarcar-nos de la competència i diferenciar-nos cercant noves formes de fer les coses, noves maneres d’organitzar-nos, nous valors i noves fórmules per utilitzar el know-how intern que tan bons resultats ens ha donat. Un aprendre que ultrapassa l’àmbit de la formació, que ens permet obrir les mirades cap al que ens envolta sense límits i sense perdre de vista el nostre objectiu principal que esdevé la nostra raó de ser.

Després de les dificultats que ha viscut el comerç els darrers anys amb la pandèmia, es pot dir que la Federació, a banda de destacar per la seva iniciativa col·lectiva, destaca també per la seva resiliència. Com ho heu viscut tot plegat?

MJ: Han estat temps difícils pel sector, en tots els aspectes, però la força del col·lectiu ha estat transcendental en l’acompanyament a tots els establiments. El fet de poder compartir angoixes i pors però també posar sobre la taula accions comunes que ens permetessin seguir endavant ha estat un incentiu per a tots. A nosaltres ens agrada dir que la Federació és el pal de paller de les associacions que en formen part i realment així ha estat.

Aquest any és el vostre 20è aniversari. Doble enhorabona! Com valores, el recorregut de la Federació?

MJ: Durant tots aquests anys hem anat superant tots els reptes que se’ns han posat al davant i hem anat evolucionant en funció als canvis exponencials que s’han anat succeint en molt poc temps. Comerç és cultura, és patrimoni, és creativitat i transformació. El comerç té un paper actiu en la construcció del model de ciutat i promou la cohesió social que configura les voluntats de tots els que hi viuen i, amb aquesta premissa, hem anat construint totes i cadascuna de les nostres propostes.

Fruit d’aquesta manera d’entendre el nostre projecte col·lectiu hem aconseguit grans fites i hem desenvolupat projectes innovadors que ens han permès arribar a dia d’avui essent una entitat coneguda i reconeguda arreu del nostre territori i a Catalunya en general.

Com s’està adaptant la Federació als canvis que ha exigit la pandèmia, com la digitalització? Quina oportunitat us ha brindat aquesta crisi?

MJ: Identificar les noves exigències, analitzar l’impacte dels nous hàbits sobre l’oferta existent, identificar les necessitats d’innovació en noves tecnologies i detectar noves àrees d’oportunitats no es pot fer  sense un entramat de relacions en cooperació del sector públic i privat i qualsevol reflexió estratègica que s’iniciï en el moment del disseny d’un nou escenari és especialment  útil en aquells sectors on la incertesa de preveure un futur és molt elevada i on gairebé no es practica el pensament estratègic perquè la majoria dels agents estan centrats en objectius a curt termini.

Fidels als nostres objectius, estem amatents a tots els canvis i preveiem accions adaptades al nostre entorn més immediat fugint de plantejaments genèrics i homogeneïtzadors.

Quins projectes teniu sobre la taula? En què esteu treballant?

MJ: Pensar en gran i actuar junts. Sempre he pensat que si no saps on vas tampoc importa a on arribis. Quan una cosa funciona, potser no cal tocar-la a curt termini però automàticament, cal començar a pensar creativament en escenaris de futur que ens permetin seguir recollint èxits, un darrere l’altre. El comerç de la Selva té història i té una història per explicar i descobrir.

El disseny d’un escenari de futur és una eina de previsió que està en sintonia, cada vegada més, amb els temps actuals. La materialització dels reptes que ens plantegem a partir d’ara dependrà en gran mesura de la nostra capacitat per assumir els canvis i afrontar-los amb les mesures estratègiques correctes i els recursos adequats.

Quines són les demandes més urgents que fa la Federació a les administracions públiques per al comerç de proximitat?

MJ: A banda de les necessitats actuals, conegudes i demandades per tots, ens preocupa especialment la pèrdua de rellevància del comerç en el centre de les polítiques públiques. Fa temps que parlem de models de ciutat, de comerç, però no és fàcil veure-ho reflectit amb consens a les diferents administracions. Ens calen normatives justes, adaptades i adaptables a cada realitat, inequívoques i “no interpretables” i que permetin o se sustentin en la base del sentit comú i no de les imposicions.

Tenim el repte de mantenir un entramat comercial a tots els pobles i ciutats de Catalunya que permetin un desenvolupament sostenible del territori i de l’activitat econòmica abans que sigui massa tard i ens cal comptar amb tots els mitjans per garantir-ne l’èxit.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Assegurances d’empresa: la importància de l’auditoria de riscos

Next Story

Quina informació es pot demanar, o donar, respecte de persones que postulen candidatura a un lloc de treball?

Latest from Competitivitat