D’acord amb la Llei de Societats de Capital, Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, tota entitat mercantil ha de tenir ha de tenir un òrgan d’administració responsable de la seva gestió. Aquest òrgan pot estar constituït per un administrador únic, varis administradors solidaris o mancomunats, o un consell d´administració.
La societat respon davant de tercers pels actes dels administradors, però aquests responen davant dels socis i creditors. S’exigiran responsabilitats directament a l’administrador quan l’entitat pugui acreditar que no ha actuat amb la diligència deguda.
L’administrador haurà de ser honest, lleial a la societat, no aprofitar oportunitats de negoci en benefici propi ni aprofitar-se de la seva condició d´ administrador per realitzar negocis personals i té el deure de guardar secret respecte la informació confidencial de l´entitat, inclús una vegada deixat el seu càrrec.
Dintre de les funcions dels administradors està la de convocar juntes, portar una comptabilitat, ordenar transferències, autoritzar pagaments o inversions…etc. L’administrador esdevindrà responsable quan per fet o omissió actuï sense la diligència deguda.
Per l’exposat anteriorment, recordar que el concurs de creditors és l’eina legalment prevista pel tractament de la insolvència o crisis empresarial. No es tan sols una eina per poder reestructurar l’empresa i garantir la viabilitat, sinó que també és un procediment obligatori, és a dir, és un deure per l’administrador de l’entitat mercantil.
En el supòsit d’incompliment pot donar lloc a responsabilitat per part de l’administrador, per considerar-se aquesta omissió una negligència de l’administrador en la realització de les seves tasques
Mitjançant el concurs de creditors es pretén protegir dues figures:
- per una banda l’empresa, per evitar el seu tancament
- i per altra els creditors. L’administrador de la societat és el responsable de complir amb aquest deure
És de gran importància acollir-se a un concurs voluntari davant l’estat d’insolvència per garantir la viabilitat de la companyia
La llei dona les següents avantatges:
- Les demandes interposades per creditors contra l’empresa es paralitzaran
- No es podran interposar noves demandes
- Si algun creditor ha iniciat l’embargament de bens, es paralitzaran aquestes execucions
- Si no es paga a l’arrendador, el concurs evita el desnonament
- Si no es paguen els préstecs hipotecaris o els de leasing, no tindrà lloc l’execució
- L´empresa pagarà els seus creditors d´acord amb les seves possibilitats econòmiques
- Els deutes no generaran interessos, excepte els préstecs amb garantia real i els crèdits salarials
- El concurs evita la responsabilitat dels administradors de respondre amb els seus bens particulars
El deutor està facultat per sol·licitar voluntàriament un concurs davant la possibilitat d´un estat d’insolvència imminent, i tindrà l’obligació de fer-ho quan l’estat ja sigui real, s´ha de sol·licitar en el termini de dos mesos des de que es té coneixement de l’estat d’insolvència.
L’estat d’insolvència es presumeix en els següents supòsits:
- Sobreseïment general en el pagament de les obligacions.
- La existència d’embargaments que afectin de manera generalitzada al patrimoni del deutor
- L’aixecament o liquidació precipitada o ruïnosa de bens
- L’alçament o liquidació precipitada o ruïnosa de bens
- L´incompliment generalitzat d’obligacions tributaries, laborals o de seguretat social durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud
Així, en els supòsits de que els administradors no sol·licitin la declaració de concurs en el termini de dos mesos des de que es doni alguna de les circumstàncies anteriorment relacionades es presumeix dol o culpa greu.
Es per això, que des del Departament Jurídic de Pimec, s’ ofereix el servei d’assessorament i representació en procediments judicials de reclamació de responsabilitat als administradors, així com la possible intervenció a negociacions i reclamacions extrajudicials.