Ara fa un any, abans que tots traslladéssim les nostres oficines a les nostres llars, el teletreball era una quimera que no estava a l’abast de tothom. Érem unes poques les que peregrinàvem al desert explicant-ne les bondats, i ens costava molt tenir l’oportunitat de portar-ho del pla teòric al real en el món de les pimes.

L’ordre lògic de les coses era: primer la digitalització i, ja després, arribaria el teletreball, de forma progressiva, perquè pensar que el regnat del presencialisme podia deixar pas a altres formes de treball produïa un absolut rebuig.

La COVID-19 ens ha obligat a fer un salt de 10 anys, de forma tan abrupta que fins i tot ens hem qüestionat les bondats del teletreball, però la bona notícia és que teletreballar és molt més que agafar precipitadament l’ordinador i començar a treballar a la taula del menjador mentre assumim responsabilitats familiars difícils de compatibilitzar.

El teletreball ens ha d’ajudar a repensar la forma com treballem, l’organització dels nostres equips, la planificació, la feina per objectius, els lideratges…, i impulsar el canvi cultural que ens ha de portar a formes de treball més productives i més igualitàries entre homes i dones, que permetin la conciliació i impulsin la corresponsabilitat.

Un dels vessants positius de la pandèmia és que pot contribuir a fer que el teletreball abandoni l’estigma femení, ja que s’havia convertit en una eina de doble tall, que permetia conciliar, però era una conciliació fonamentalment de dones que les acabava allunyant del nucli de decisions i del treball en equip, encara basat en el presencialisme. En definitiva, les allunyava del lloc on passaven les coses i de les possibilitats de promoció.

Així doncs, la qüestió és si el teletreball és una vertadera eina de conciliació, i la resposta és que sí; però la conciliació no és exclusiva de les dones i, per tant, no pot servir per a reforçar estereotips de gènere amb una mirada dirigida únicament cap a la població femenina, i en aquest sentit es pot aplicar per mitjà de propostes com:

  • Davant l’art. 34.8 ET, que facilita el teletreball per a la conciliació de la vida laboral i familiar sense necessitat de sol·licitar reducció de jornada, la resposta ha de ser l’anticipació i/o l’establiment, d’una banda, de criteris organitzatius i d’impuls de la corresponsabilitat en l’aplicació de l’esmentat article ET, i, de l’altra, de la flexibilitat horària. 
  • Oferiment del teletreball de forma paritària a homes i dones.
  • Extensió del teletreball a supòsits no vinculats a la conciliació.
  • Pla d’Igualtat com a inversió: compromís i productivitat. 

En definitiva, em permeto la llicència, tot buscant la complicitat amb la icònica magistrada dels EUA Ruth Bader Ginsburg, d’afirmar que el teletreball és molt més que una qüestió de gènere.