En un post recent parlàvem de com afecta l’actual revolució digital l’àmbit dels recursos humans, apel·lant a la necessitat d’un canvi cap a la gestió d’Humans amb Recursos. Seguint amb la temàtica, i assumint que hem de potenciar els trets humanístics, en aquest cas dirigim la mirada a les noves tendències i al treball de futur.
Treball de futur: Relacions laborals per projectes
La velocitat a què sorgeixen, adoptem i arriben a la maduresa les noves tecnologies, ens fa avesar a un canvi de paradigma: viure en un permanent estat de canvi. Això comporta altres canvis, per exemple, el del sentit de la propietat. El que abans es considerava “per a tota la vida”, com “la feina de tota la vida”, ja no és vàlid en aquest nou context, i el treball de futur passa per unes relacions professionals basades en projectes temporals i en multicol·laboracions.
El treball de futur passa per unes relacions professionals basades en projectes temporals i en multicol·laboracions.
Cal no confondre la temporalitat amb la precarietat; hi ha una falsa dicotomia entre “contracte = bo” versus “autònom = precari”, que cal afrontar perquè no s’ajusta a la realitat: el treball de futur passa per la temporalitat professional, però no precària.
El principal perill és pensar amb lògiques d’ahir, i el concepte de “treball estable” n’és una herència. En el nou escenari, hem d’adaptar-nos i pensar en noves lògiques que ens portin a generar ingressos estables dignes. L’“accés” en comptes de la “propietat” serà l’objectiu i la necessitat principal, igual que el servei passa per davant del producte en si, com a prioritat.
Adaptació dels negocis
Per tot això, els negocis s’han de modelar d’acord amb les noves tendències. Des del punt de vista del treballador, en la nova conjuntura, i com a professional autònom, perd alguns avantatges o proteccions que tenia cobertes, i, per tant, té noves necessitats de comunitat, de representació; ha de cuidar la seva identitat i la seva reputació; s’ha de formar, o ha de gestionar els seus ingressos i les seves finances.
I tot plegat no són més que noves oportunitats empresarials: posar l’usuari en el punt de mira, perfeccionar o buscar l’excel·lència en el servei, crear nous serveis per cobrir les noves necessitats, o apostar per la col·laboració (veure post sobre l’economia col·laborativa).
Algunes veus han batejat aquest escenari del treball de futur com a Gig Economy. Gig es referiria al treball per projectes; és a dir, de durada determinada, amb un objectiu concret, i de manera no exclusiva. Formes alternatives de col·laboració professional i de contractació.
D’aquí han sorgit múltiples plataformes que ofereixen oportunitats a empreses i professionals autònoms, i els posen en contacte, creant comunitats:
O Amazon Mechanical Turk, que s’anuncia precisament com la plataforma o marketplace de treball que necessita la intel·ligència humana.
