La setmana passada, en la 4ª setmana dels horaris, reflexionàvem sobre la qüestió de la reforma horària, per acabar concloent que la dificultat no recau tant en la presa de consciència dels beneficis que aquesta reporta, sinó en com implementar-la en la nostra realitat empresarial, que com dèiem, té una composició diversa i majoritàriament formada per micro, petites i mitjanes empreses.

La gran qüestió doncs que es fa avui una empresa catalana no és tant quins beneficis em reportarà la reforma horària sinó com la puc implementar a la meva empresa?

Recuperant doncs la qüestió amb la que acabàvem el darrer post, analitzarem a continuació quines eines podem incloure a la nostra política de recursos humans, i quins elements hem de tenir en compte per analitzar-ne la seva adequació tant al sector i activitat que desenvolupa la nostra empresa, com a les persones que en formen part.

La Reforma Horària a les empreses: una realitat o una utopia?

Quin és l’objectiu a assolir?

En primer lloc cal definir quin és l’objectiu que pretenem assolir amb la introducció de mesures que impulsin la reforma horària en la nostra empresa.

Aquest objectiu ha d’estar alineat amb el repte de millorar la gestió i organització del temps de l’equip de treball per tal d’aconseguir una organització més eficient

Les mesures les podem agrupar en 5 eixos estratègics:

  • Organització flexible. L’horari i el calendari laboral són factors clau que afecten tant al cicle vital de les persones treballadores com a la competitivitat de l’empresa, que alhora necessita flexibilitat per adaptar-se a la demanda que hi pugui haver en cada moment, i reduir els costos operatius. Situar les necessitats de les persones en el centre de l’organització, tot mantenint els límits que el sector i activitat de l’empresa precisen, permet una millor adaptació en benefici mutu. Mesures de flexibilitat horària com deixar un marge de temps en l’horari d’entrada o sortida, faciliten la conciliació i fomenten el benestar personal.
  • Compactació de la jornada. Ajustar les necessitats productives a uns horaris més racionals, que permetin que es mantingui la missió del lloc de treball, tot millorant en eficiència, com a resultat de l’optimització del ritme de treball, i obtenint a canvi un equilibri entre l’àmbit professional i el personal. Algunes mesures de compactació que podem introduir poden ser la reducció del temps de dinar o jornada intensiva o continuada en les èpoques de l’any que el sector ho permeti. Aquesta jornada pot ser d’aplicació també en els dies de la setmana en que hi ha menys volum de feina, o bé de manera permanent en aquells llocs de treball la missió dels quals ho permetin.
  • Aprofitar la mobilitat tecnològica. Vivim en una societat hiperconectada que permet opcions com el teletreball, mesura que s’ha de valorar en aquelles posicions que per la seva naturalesa i objectius no estiguin tan condicionades a un horari o lloc físic; reunions per vídeoconferència com a eina per evitar pèrdues de temps en desplaçaments, són alguns exemples per aprofitar les eines tecnològiques que tenim a la nostra disposició.
  • Fomentar el treball per objectius i no el presencialisme a les empreses. Empreses en les que imperen els sistemes de control, es premia l’allargament de la jornada, tot i ser improductiu, i la implicació de la persona es mesura en funció del nombre d’hores que “passa” en el seu lloc de treball, generen organitzacions ineficients. Canviar aquests hàbits i implementar mesures que derivin en una major productivitat i aportació de valor no és tasca fàcil però és possible si estem compromesos a canviar l’estil de direcció de l’equip. Introduir sistemes d’organització del treball més flexibles i lligats a objectius/resultats, implicarà canviar el focus del control horari a l’establiment d’objectius, passant d’una cultura basada en el presencialisme a una cultura basada en els valors.
  • Generar bons hàbits de treball. Algunes de les causes per les que moltes persones allarguen la seva jornada o tenen la sensació de no haver estat prou productius i no haver pogut assolir les fites de la jornada, són per exemple les interrupcions, el temps dedicats a respondre els correus electrònics o les reunions eternes i ineficients. Introduir iniciatives com l’hora sense mail o l’hora sense interrupcions, i planificar bé les reunions amb els punts a tractar i l’hora d’inci i finalització, afavoreixen una millora en l’efectivitat i la productivitat en el treball.

Les mesures a impulsar per part de les empreses han d’anar encaminades a evitar el presencialisme i a millorar la productivitat de l’equip de treball, fomentant un canvi en el benestar de les persones treballadores i invertint en la felicitat de tot l’equip

Productivitat: de la cultura presencialista a la cultura per valors