Les noves tecnologies han evolucionat ràpidament en tots els àmbits de la societat però especialment hi ha hagut un gran canvi en la manera de treballar. Avui en dia la gran majoria dels treballadors tenen accés a Internet i a un correu electrònic, així com a altres eines de comunicació instantània en la seva feina, i això ha donat lloc a un conflicte d’interessos entre l’ús personal que fan els treballadors d’aquestes eines i el control empresarial d’aquests usos.

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha pronunciat respecte el control per part de l’ocupador de l’ús de la missatgeria instantània dels seus empleats a la sentència publicada la setmana passada (cas Barbulescu v. Romania). El TEDH ha estimat les pretensions d’un treballador que va ser acomiadat després d’haver utilitzat  la missatgeria instantània  amb fins particulars, rectificant la sentència de Sala de l’any passat, que donava la raó a l’ocupador.

El treballador va impugnar el seu acomiadament per entendre que se li havia vulnerat el dret a la protecció de la seva correspondència i a la seva vida privada, ja que va tenir coneixement de l’incompliment contractual que se li va imputar es va produir després que és monitoritzessin els seus  comptes de missatgeria instantània per part de l’ocupador.

La sentència entén que no ha quedat acreditat que el treballador hagués estat informat per part del seu ocupador de la possibilitat de que les comunicacions fossin vigilades, ni de la naturalesa i abast d’aquesta vigilància. S’afegeix que no ha quedat acreditat si es podrien haver adoptat mesures menys intrusives.

La sentència incideix i recorda la importància d’acreditar que el treballador és coneixedor del fet que les eines informàtiques que es posen a la seva disposició són d’ús exclusivament professional abans d’iniciar qualsevol activitat de vigilància per part de l’empresa. L’ocupador ha d’informar correctament als treballadors de l’abast d’aquesta vigilància, que en ocasions pot arribar a ser més intrusiva de les expectatives inicials dels treballadors.

La Gran Sala del Tribunal entén que en aquest supòsit no ha quedat acreditat que l’empresa advertís el treballador abans d’iniciar la vigilància, en el sentit que l’abast d’aquesta pogués arribar a les comunicacions privades registrades en el seu ordinador professional. Conclou que no s’ha valorat si existia un just equilibri entre l’interès legítim de l’empresa amb la finalitat preventiva de la monitorització i el dret del treballador al respecte de la seva vida privada i de la seva correspondència.