L’altre dia estava en una reunió i un directiu va dir: “En deu anys el nostre sector s’haurà digitalitzat”. Digitalització en deu anys! Vaig fer un bot de la cadira. No, vaig dir. Qui no hagi estat capaç de transformar-se en un parell d’anys com a molt, o no existirà o tindrà dificultats per sobreviure!
Móns paral.lels
El sector del que parlem és el de menys. El que és important és entendre que el món és digital i que en aquest món les oportunitats passen més ràpid que en el món anterior. No és que visquem en dos móns paral.lels, aquesta és la “trampa”.
Creiem que hi ha un món digital i un altre de real, quan de fet estan entrelligats i no es distingeixen
Per exemple parlem d’omnicanalitat (estar presents en qualsevol canal de venda) perquè ho hem sentit en moltes conferències i en escoles de negocis. Però encara ens costa portar els conceptes a la pràctica, tot i saber que si no ho fem no reeixirem.
Els pagesos ho tenen clar: cada cosa s’ha de fer al seu temps, i per a moltes sembres cal tenir en compte la lluna. Si tenim un negoci i encara estem esperant la lluna adient per plantejar una estratègia digital, pot ser que no arribem a la propera lluna.
En aquest sentit, en la rapidesa d’acció, les Pimes tenen un valor positiu que han de saber explotar: el tamany
El fet de ser petit i de poder prendre decisions ràpidament i implementar-les amb pocs costos, fa que puguin competir amb empreses grans –encara- molt més lentes. Dic encara perquè la tecnologia i les noves generacions que hi estan enfocades en les organitzacions (diguem els millennials), estan fent que les grans multinacionals estiguin guanyant rapidesa en les decisions i en la implementació de canals i la creació de productes i serveis. Així doncs, aquest avantatge durarà poc.
Cal que les Pimes l’aprofitin al màxim, i vegin en les noves generacions i les noves formes de treballar, aquella palanca que els faci afrontar transformacions importants (sobretot la digital) que les posicionin en el món actual, digital, d’alls que se sembren en lluna nova i de canvis que seran infinits.
Pau Font, maria barcelona
